Warhol. L'art mecànic

Art
5 de 5 estrelles
Marilyn Print (1967), d'Andy Warhol
© The Andy Warhol Foundation for the Visual Arts, Inc. / VEGAP.

Andy Warhol és un artista superficial, mecànic, obvi... i tan universal com un badall. Andy Warhol és un magnífic exemplar de creador contemporani, alumne avantatjat de Salvador Dalí i mestre de genis com Steve Jobs.
Ho podeu comprovar a la gran retrospectiva del CaixaForum: 352 pintures i escultures, a més a més d’instal·lacions, filmacions, dissenys de revistes i portades d’elapés procedents de museus d’arreu del món com l’Andy Warhol Museum de Pittsburgh, el MoMA de Nova York, el Pompidou de París i la Tate de Londres. Una oportunitat única de copsar aquest fenomen artístic, sociològic i empresarial en tota la seva esplendor en estricte ordre cronològic.
Warhol eleva a l’altar estètic presències tan quotidianes com ampolles de Coca-Cola, bitllets de dòlar, iconografia d’estrelles mediàtiques (Marilyn, Jackie Kennedy), accidents aparatosos extrets de gasetes populars, cadires elèctriques, rostres de milionaris... És el profeta de la societat de consum com a paradigma: “La Coca-Cola és la cosa més democràtica del món. La reina d’Anglaterra mai podrà beure una Coca-Cola millor que qualsevol de nosaltres”, afirmava. Autor de pensaments que cabrien en una galeta de la sort xinesa, també va encunyar la sentència: “Un dia, tots serem famosos durant quinze minuts”. Bingo.
L’exposició de Warhol, una de les més importants de la temporada artística barcelonina, no aporta res de nou però és de visita obligada. Warhol acaba amb el mite romàntic de l’art, amb l’artista d’ànima torturada. Gairebé mut, de pell greixosa, dissimulava la calba amb perruques ordinàries, menjava xiclet i no parava de fer polaroids o de gravar la gent amb magnetòfon. Gai transgressor, anava a missa tots els diumenges. Fou també un emprenedor creatiu, incansable, que recompensava els seus nombrosos col·laboradors amb sous de misèria. I productor de cinema, editor de la revista 'Interview', impulsor del grup de rock The Velvet Underground, organitzador de festes psicodèliques, 'celebrity' ocasional en sèries com 'Vacaciones en el mar'... Mai va amagar el seu amor pel diner i la fama.
Davant l’obra de Warhol no hi ha res a dir. Però això no vol dir que sigui buida. Ens encara a nosaltres mateixos sense metafísiques. La violència, l’aliment, el desig, el reconeixement, la mort. I punt. Sense romanticisme ni heroisme. Warhol deia: “Si tens un problema, explica-li a la teva gravadora. En lloc d'un problema ara tens una història apassionant”. Més americà, impossible.

Per Ricard Mas

LiveReviews|0
1 person listening