Torna el World Press Photo al CCCB, l’exposició de fotoperiodisme més coneguda de la ciutat que cada any, després que el canvi horari ens faci els dies més curts, a reflexionar sobre tot el que ha passat al món durant aquest any a través d’imatges.
La Fundació Photographic Social Vision -organitzadora de la mostra- ha seleccionat fotografies amb temàtiques d'actualitat global com la crisi mediambiental, les qüestions de gènere o la resiliència de l'ésser humà, al costat de temes reincidents com els conflictes bèl·lics internacionals, les migracions o la desigualtat social.
El World Press Photo d’enguany ha comptat amb la participació de 3.752 fotògrafs de 127 països i 60.448 imatges. De totes aquestes, el jurat n’ha seleccionat 24 guanyadors regionals que provenen de 23 països: Alemanya, l'Argentina, Armènia, Austràlia, Bèlgica, Dinamarca, l'Equador, Egipte, Equador, Espanya, Estats Units, França, Filipines, Grècia, Iran, Itàlia, el Japó, Marroc, Mèxic, Myanmar, Perú, Sud-àfrica, Ucraïna i Veneçuela.
D’aquests, s’han escollit els 4 guanyadors globals del World Press Photo 2023, per les categories de ‘World Press Photo de l’Any’, ‘Reportatge Gràfic de l’Any’, ‘Projecte a Llarg Termini’ i el premi al ‘Format Obert’. Us avancem les fotografies guanyadores per fer-vos dentetes, però no us enganyeu: les imatges s’han de veure en gran format i a les sales del museu així que, després de llegir aquest article, haureu d’anar fent via cap al CCCB.
1. Premi World Press Photo de l'any
Ha estat per “Mariupol Maternity Hospital Airstrike” (Atac aeri a l'hospital de maternitat de Mariupol), del fotògraf ucraïnès Evgeniy Maloletka per a Associated Press, una fotografia commovedora que mostra Iryna Kalinina, una dona embarassada ferida, mentre és evacuada d'una maternitat després d'un atac aeri rus a Mariupol (Ucraïna). El nadó, anomenat Miron "pau", va néixer mort, i després va morir la mare. Un informe de l'OSCE va concloure que l'hospital va ser atacat deliberadament per Rússia, i va causar tres morts i uns 17 ferits.
2. Premi World Press Photo al Reportatge Gràfic de l'Any
S'ha concedit al fotògraf danès Mads Nissen per “The Price of Peace in Afghanistan” (El preu de la pau a l'Afganistan), per a Politiken/Panos Pictures. El reportatge reclama l'atenció sobre les dures condicions de vida del poble afganès després de la retirada de les forces nord-americanes i aliades l'agost del 2021 i la tornada al poder dels talibans. Com a conseqüència, es va aturar tota ajuda exterior i es van congelar milers de milions de dòlars de les reserves governamentals dipositades a l'estranger, col·lapsant la ja fràgil economia afganesa. Les intenses sequeres del 2022 van accentuar la crisi i, actualment, la meitat de la població del país no en té prou per menjar i més d'un milió de nens estan severament desnodrits segons l'ONU.
3. Premi World Press Photo al projecte a Llarg Termini
És per a la fotògrafa armènia Anush Babajanyan amb “Battered Waters” (Aigües maltractades) per a VII Agency/National Geographic Society, que fa anys que documenta la resiliència dels habitants de quatre països sense litoral de l'Àsia central. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, el Tadjikistan i el Kirguizstan, al nord, i l'Uzbekistan i el Kazakhstan, al sud, competeixen pels subministraments d'aigua que comparteixen i els seus problemes de gestió de l'aigua s'han vist agreujats per la crisi climàtica.
4. Premi World Press Photo al Format Obert
S'ha concedit al fotògraf egipci Mohamed Mahdy per “Here, The Doors Don't Know Me” (Aquí, les portes no em reconeixen), un projecte web col·laboratiu i una elegia d'un mode de vida comunitari a punt de desaparèixer, on l'artista fa servir fotografies realitzades per ell i també imatges trobades. El projecte explora els efectes de la pujada del nivell del mar a la comunitat local d'Al Max, un poble pesquer a Alexandria (Egipte). El 2020, el govern egipci va començar a desallotjar els seus habitants, demolint les seves cases i posant en perill la memòria col·lectiva i la cultura local. Els seus habitants solen parlar dels missatges dins d'ampolles que trobaven i Mohamed Mahdy els va animar a escriure els seus propis missatges, creant un fitxer de records per a les generacions futures.
