1. Youssef Taki, 'Habitar el borde', 2023, instal·lació amb portes fragmentades, dimensions variables
    Youssef Taki, 'Habitar el borde', 2023, instal·lació amb portes fragmentades, dimensions variables
  2. 'Radia Cava-ret', KONGA Karaoke Inmigrante, 2025, performance amb videoinstal·lació, vídeo en HD, 35 min en bucle (dos canals), micròfon amplificat i objectes d’attrezzo, dimensions variables
    'Radia Cava-ret', KONGA Karaoke Inmigrante, 2025, performance amb videoinstal·lació, vídeo en HD, 35 min en bucle (dos canals), micròfon amplificat i objectes d’attrezzo, dimensions variables

Xiuxiueigs, Bullici i Paradoxes. Temptatives per a una política de l'enunciació

El Centre d’Arts Santa Mònica recull aquesta polifonia d’artistes que obren un sens fi de preguntes al voltant de l’art (i política) de l’enunciació
  • Art
Sofia Alonso Wilson
Publicitat

Time Out diu

Xiuxiueigs, Bullici i Paradoxes. Temptatives per a una política de l’enunciació és un projecte que dona continuïtat a converses col·lectives sobre les paradoxes de l’enunciació i la representació des dels contextos que habitem. Artistes, escriptores, agents col·laboradors, espais d’activisme i pensament crític, juntament amb l’ecosistema del Santa Mònica, s’alien per interpretar textos i oralitats, revisar obres existents i qüestionar narratives dominants a través de pràctiques compartides.

Una constel·lació d’obres

L’exposició reuneix treballs que van del gràfic a la performance, passant per l’audiovisual o la instal·lació, i compta amb la participació de Youssef Taki, Jero de los Santos, Lucía G. Romero, Mercedes Saya Rosés, Purita Pelayo, Miguel Parra Urrutia, Lizette Nin, .gore, Gemma Ferreón Rivera, Etcétera, Frau Diamanda, Susana Pilar Delahante, Rubén H. Bermúdez, Samira Badran i Efrén Alvárez, entre d’altres.

A Habitar el borde, Youssef Taki construeix una instal·lació des dels marges i els espais liminars per interrogar el cos, el territori i allò que queda fora del relat. Karmenstein, de Jero de los Santos, revisita el mite de Carmen Amaya des d’una memòria íntima i col·lectiva, qüestionant estereotips racials mitjançant un collage audiovisual. Per la seva banda, Cura sana, de Lucía G. Romero, aborda la violència heretada i la possibilitat de trencar-la a través d’una història de cura, desplaçament i transformació quotidiana.

El projecte es completa amb dues publicacions —una vinculada al Grup d’interpretació/traducció i una altra de caràcter especulatiu amb el Manifest Comunista al centre— i un programa públic de tallers, xerrades i performances que obre un espai relacional per pensar, escoltar i imaginar col·lectivament. La mostra és d'entrada lliure i es pot visitar al Centre d'Arts Santa Mònica fins a l'1 de febrer.

Detalls

Publicitat
Últimes notícies