Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova!

Museus i institucions, Art i disseny Gratis
Recomanat

Time Out diu

A l'exposició de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) a la Pedrera cal anar-hi amb Wagner a l'iPod i un tros de molsa fresca a la butxaca. Perejaume és un paisatge, més que un artista. Si remenem el sotabosc, hi trobarem entrellaçats mestres d'obra modernistes amb regalims de Pollock, juguesques brossianes que amaguen fragments d'estris duchampians, terra de Mont-roig i rosada amb flaires de trementina d'Olot. Una llebre Beuys escolta, astorada, melodies impossibles de Pau Casals mentre un mussol rememora fragments de John Cage. Els arbres enceten converses metafísiques sobre la possibilitat d'una topografia sota carenes expectants al teló del mar de dalt, compost de núvols capriciosos que engeguen i tanquen la funció tot enyorant un entreacte encara per escriure.
Perejaume és una poètica que, en ser llegida en veu alta, fa que masteguem herbes i paisatge. No us enganyéssiu pas, Perejaume no és un artista, com tampoc ho era Gaudí. Som davant un ésser capaç de ser natura, no pas de reproduir-la. De maridar obra i cosmos com a fills d'un sol llenguatge. Oblideu les etiquetes. Conceptual, simbolista, paisatgista, postmodern, pintor, escriptor… no serveixen. Hi ha una escola catalana tan arrelada al terrer que és universal. Va del Tió a Perejaume, tot passant per Ramon Llull, Verdaguer, Gaudí, Miró i Dalí. Es tracta d'una escola amb un sentit molt especial de la ironia, entesa segons Heràclit l'obscur. Amb genomes druídics i un foll seny capaç de copsar-ho tot cap per avall. Mireu, si no, la gènesi de l'església de la colònia Güell.
Perejaume no distingeix l'obra de la natura de l'obra de l'home. Un nus d'autopistes no és diferent d'una serralada o d'un riu. La natura confegeix paisatges, nosaltres ens limitem a interpretar-los. En aquest sentit, l'art és tan sols un joc de cuit i amagar segons les regles de la semiòtica. Significants i significats? L'ou o la gallina…
L'obra, una vegada conscient de la seva existència, qüestiona el seu demiürg. D'aquí l'infinit títol de la mostra: Ai, Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova! Si Nietzsche havia d'assassinar el Creador, al món de Perejaume és l'autor qui planteja d'aturar el procés. El condicional “si veies” és la clau. La natura s'autoregula, però ningú sap si té consciència. Tranquils, doncs, que Perejaume seguirà creant sense aturador. Heu vist mai un arbre que deixi de donar fruita? Mentre hi hagi sotabosc, hi haurà paisatge. –Ricard Mas.

Publicat

Detalls

També t'agradarà