Depero i la reconstrucció futurista de l'univers

Museus i institucions
Recomanat
4 de 5 estrelles

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Les avantguardes també es divertien. No tot era exploració, experimentació, ascesi plàstica o garbuixos incomprensibles. No senyor. Hi va haver artistes, com Fortunato Depero, que portaren la imaginació al poder i, una vegada allí, en lloc d’adorar-la, hi jugaren fins a excitar els sentits com si anessin farts de cafeïna, cocaïna i tot el que acabi en -ïna...

La major part de les avantguardes artístiques del segle XX tenen un origen literari. Aquest fou el cas del futurisme, un mot manllevat al poeta Gabriel Alomar per Marinetti i proclamat als quatre vents el febrer del 1909 a la portada del diari ‘Le Figaro’. El futurisme de Marinetti fou el darrer moviment romàntic. Un romanticisme que no estava per romanços. Pretenia assassinar el clar de lluna, cremar museus i desviar el curs dels rius per inundar biblioteques. El pes de l’acerbitat cultural impedia d’avançar a Itàlia. El motor niquelat d’un automòbil era més bonic que la Victoria de Samotràcia.

La pintura futurista es presenta a Paris el 1912. El 1913, un jove Depero coneixia els seus herois: Marinetti i els pintors Giaccomo Balla i Umberto Boccioni. El 1915, juntament amb Balla, publica el manifest ‘Ricostruzione futurista dell’universo’, on proposa destruir fronteres entre les diverses disciplines artístiques i portar el futurisme a tots els racons de la vida. Visca la imaginació al poder! I d’això va aquesta exposició. La primera de Depero en sol ibèric, però també la primera sobre futurisme...

I és que l’obra de Depero cobreix mitja exposició, l’altra mitja està ocupada per nombrosos manifestos i fotografies, documentació, alguna escultura i nombroses pintures dels mestres d’aquest moviment: Ardengo Soffici i Severini –els dos més ‘afrancesats’ de la colla–, Carlo Carra, Boccioni i Balla, a més de projectes arquitectònics de Sant’Elia i Mario Chiattone, i alguna peça menor de tercera fornada. Sorpresa magna que converteix aquesta exposició en imprescindible si no obligatòria.

De Depero veurem els seus millors quinze anys: del 1915 al 1930, quan torna d’una estada a Nova York. Pel camí, nombroses pintures coloristes, deconstructives però molt plàstiques, tan atractives per a un adult com per a un infant; figures per a espectacles teatrals, i una sèrie de treballs publicitaris superlatius, com la propaganda del vi Campari. Depero va saber convertir l’agressiu futurisme en alguna cosa tan deliciosa com una ampolla d’aperitiu roig.

Detalls

També t'agradarà