Doug Menuez. Un geni audaç: la revolució digital a Silicon Valley, 1985-2000

Doug Menuez és un fotògraf extraordinari? Doncs no, més aviat normalet tirant a bo. I per què cal anar a veure la seva exposició a La Virreina? Doncs perquè explica una història de la qual tots nosaltres som fills. La història de la darrera revolució tecnològica, la que ha permès que tinguem ordinadors, internet, mòbils intel·ligents..., la que ha provocat un canvi de paradigma cultural on l’espai físic té tanta importància com el digital. Un món de fum i electrons.

Conèixer les històries de personatges i empreses com Apple, Adobe, Sun Microsystems, Microsoft, Next, Steve Jobs, Ross Perot, Bill Joy o Samir Arora no és tan sols tasca de friquis informàtics. És el santoral. I Doug Menuez va tenir la visió, el 1985, de seguir les empremtes d’un jove directiu acomiadat, Steve Jobs, fundador d’Apple i ànima del Macintosh. Ho va fer durant quinze anys, en blanc i negre i amb pel·lícula tradicional. Pel camí va anar-hi afegint personatges i empreses, i la mateixa fotografia va canviar. I quan dic que va canviar, no em refereixo tan sols al fet que va passar a ser editada amb programes com Photoshop (1990), d’Adobe, o captada amb càmeres digitals, no. Parlo també de Bill Gates, director de Microsoft, que va crear un arxiu immens d’imatges, Corbis, i se’n va quedar els drets. Pretenia, i ho ha aconseguit, que no calgués pagar més de 50 dòlars per una fotografia. Ho sé perquè tinc amics fotògrafs de guerra, i avui ni jugar-te la pell paga la pena.

Doug va veure la història, un nou món creat per fills del moviment 'hippie' que encapsulaven la seva mística en xips de silici. Noves regles laborals: treballs on es va amb tant d’entusiasme que et permeten de dur-hi el gos o el nadó. A canvi, sovint es fa més vida a l’empresa que no pas a casa. Gent que se suïcida perquè no pot resistir la pressió, xifres astronòmiques en permanent aposta per tecnologies sovint condemnades al carreró sense sortida. Una cultura del risc que, vistes les darreres evolucions financeres, és permès d’enyorar.

Les fotografies mostren rostres, actituds. Per sort, les acompanyen llargs textos explicatius, gens avorrits, que ens posen en situació. N’hi ha de fantàstics, com una colla d’homes vestits de cap a peus de blanc, com si fossin astronautes: es tracta de treballadors de la planta de xips Intel fent estiraments. La majoria pertanyen a la tribu índia 'pueblo'. Després d’una feina tan precisa i ‘marciana’, prosseguiran amb la seva vida cultural ancestral...