Galeries: art gratis

ProjecteSD és un espai que la galerista Silvia Dauder ha convertit en punt de referència amb un aposta pel diàleg entre artistes consolidats i autors joves, amb treballs de diferents temps i contextos. La seva capacitat per arriscar, el programa imprevisible i la línia més reflexiva–conceptual són altres basses d'aquesta galeria de l'Eixample.

El 2006 s'establia Marlborough a Barcelona, després del naixement a Londres en 1946 d'aquesta galeria de caràcter familiar. Al seu historial destaquen per haver estat els primers a presentar els expressionistes alemanys a Londres i per haver representat artistes de talla, com Oskar Kokoschka, Henry Moore, Francis Bacon, Victor Pasmore i Lucian Freud. A Barcelona i Madrid representen Juan Genovés, Luis Gordillo, Soledad Sevilla, Manolo Valdés, Tadanori Yamaguchi i el llegat de Lucio Muñoz, entre d'altres.

Històrica galeria de Barcelona, nascuda als 90. L'espai de Carlos Duran i Chus Roig destaca pel seu eclecticisme; fugen del pensament unidireccional, diuen, i aposten per tot tipus de llenguatges artístics. Treballen amb noms consolidats com Miralda, Jaume Plensa, Anna Malagrida, Gino Rubert i Yago Hortal, de la nova fornada d'artistes plàstics.

Des de 1989 a Mayoral són especialistes en l'art de la potsguerra espanyola, on van brillar Millares, Saura i Chillida, i també en els artistes que van integrar el moviment Dau al Set, encapçalat per Tàpies, Brossa i Cuixart. També treballen amb els grans artistes del segle XX, Magritte, Calder, Chagall i els que van tenir una vinculació especial amb Catalunya, com Miró, Picasso, Dalí. Les seves mostres acostumen a ser cites imprescindibles, fruit del resultat d'un exhaustiu procés de recerca i documentació.  

Espai artístic conduït per Cati Bestard i Louis-Charles Tiar, comissaris i artistes amb un peu aquí i l'altre a Nova York. No són una galeria convencional perquè tot i vendre les obres que resulten dels diferents projectes que s'hi fan, no representen artistes. L'espai que ocupen ha estat intervingut pels arquitectes Maio i va mutant amb el temps, en funció de les necessitats. La filosofia de la galeria s'insinua també en el seu nom: Dilalica neix de barrejar síl·labes en un 'software' creat per Tiar, un joc on l'univers digital i l'analògic s'entrecreuen.

ADN va néixer amb l'objectiu de crear una platforma híbrida entre la mediació comercial i l'aportació cultural per difondre les tendències artístiques actuals. En aquesta galeria, que se centra sobretot en projectes que reflexen les dinàmiques contextuals, descobrireu els creadors que treballen els contextos socio-polítics; hi són representats Eugenio Merino, Núria Güell, el col·lectiu Democracia i Carlos Aires, entre d'altres.

Van obrir portes al Raval el 2004 i 2015 es van traslladar a L'Hospitalet al costat d'altres galeries i artistes. Ofereixen una visió interdisciplinària de l'art amb especial atenció per les pràctiques conceptuals, i treballen de prop amb l'artista. A més de l'activitat d'exhibició, tenen un programa destinat a nous comissaris i les 'Kitchen talks', converses informals a la galeria amb diferents agents del sector.

Des que es va crear el 1976, la Joan Prats ha estat una de les galeries de referència en fires internacionals com Arco, Art Basel i Art Basel-Miami, amb una aposta clara per diferents discplines artístiques i noms de l'escena contemporània. El 2014 la galeria va posar fi a la seva història amb l'espai de Rambla Catalunya dissenyat per Josep Lluís Sert, i ara continua la seva activitat a la seu de Balmes i el Poblenou.   

Homesession és el nom del projecte llançat el 2007 per Olivier Collet i Jérôme Lefaure, que té el seu propi habitatge com a marc i punt de partida: van reconvertir aquest antic local del barri barcelonès del Poble Sec en una casa, però també en un espai de residència i producció de projectes en el camp de les arts visuals. El seu espai domèstic s'ha donat a conèixer així, com un dels llocs més inhabituals de creació per als artistes.

Galeria pictòrica i fotogràfica que treballa amb artistes consagrats i emergents, i que té seu a Barcelona i a Madrid. La vocació de l'espai és representar el seu temps i, per tant, que hi siguin presents les creacions dels creadors contemporanis que representa, units per un criteri, una mirada i una estètica que intenten transcendir la primera i subtil capa de la forma, per arribar a altres profunditats, on l’ètica és el propòsit últim de l’art.

La galerista Ana Mas, vinculada a projectes anteriors com masArt i +R, s'estableix a l'Hospitalet i a Puerto Rico des d'on fa difusió i potencia el diàleg entre diferents generacions d'artistes i disciplines: des de l'escultura d'Alberto Peral als treballs gràfics de Regina Giménez, passant per la fotografia clàssica de Xavier Miserachs i la pintura de Mercedes Mangrané. 

Hereva dels Salons Parés, la Sala Parés és una de les galeries històriques que sobreviu a la ciutat, amb més d'un segle de trajectòria fidel a l'aposta per la pintura realista i al treball de llarg recorregut amb artistes locals i nacionals. Comparteixen la planta superior amb Trama, que des de 1991 ha exposat exemples i noves fornades d'artistes lligats a la nova figuració.

Sinéad Spelman i Alberto Peral han canviat Vallvidrera per la Verneda i ara comparteixen galeria i espai amb altres artistes amics. I tot i que Halfhouse ja no és espai d'exhibició i espai domèstic, el projecte continua sent una aposta per l'art independent i manté aquell esperit acollidor, de convidar creadors a desenvolupar projectes interessants i diferents. 

La galeria Marc Domènech reivindica l'art del segle XX, l'art de les avantguardes i els principals artistes nacionals i internacionals d'aquests períodes. Destaquen en la seva intenció de recuperar figures que no han gaudit de reconeixement o no han estat prou representades –és la línia dels "Artistes retrobats"– tot i que també aposten per creadors contemporanis vius.

Galeria d'art contemporani comandada per Rocio Santa Cruz, abans al capdavant de projectes com Raiña Lupa o +R, que aquí ha apostat pel model de galeria com a espai de producció. Una altra de les firmes de la casa és la nòmina d'artistes de l'entorn, veterans com Ferran Garcia Sevilla, Pilar Aymerich o Oriol Vilapuig o noms més joves, com el de Mar Arza o el de Blanca Casas.  

La galeria Esther Montoriol treballa amb artistes emergents i consolidats sense discriminar disciplines i a través de la pintura, el dibuix, l'escultura, la fotografia i el vídeo, ofereix una particular radiografia de l'art contemporani.

Projecte de tradició familiar que té els seus orígens en un gran antiquari i se centra en la pintura i el dibuix. Compten amb una galeria modernitzada, però acollidora i se centren en obres singulars de gran qualitat, oferint lectures contemporànies sobre peces clàssiques.

L&B gallery és una galeria del Poblenou que treballa amb artistes contemporanis i joves, noms com Maria Pratts, Damià Vives, Sito Mújica i Cristina Noguer, als quals repten a fer projectes sorprenents per al públic i el sector.

Alalimón és una galeria d'art que ofereix una programació expositiva pròpia, alhora que exposicions emergents o 'pop-up', ajudant a obrir noves oportunitats al món de l'art actual. La galeria és a l'Espai Serrahima, un edifici singular on hi ha diverses galeries d'art, estudis d'artistes, arquitectura, disseny. 

Projecte de comissariat fundat el 2016 per l’artista i comissari Cory Scozzari. La seva ubicació original fou Viena, Àustria i en aquests moments està situat a Barcelona. La seva configuració actual consisteix en un espai d’exhibició i programa de residència on artistes internacionals són convidats a residir i produir exposicions i esdeveniments.