Iceberg. La realitat invisible

Mai heu pensat, llegint el diari o veient les notícies, que d’allò que us estan explicant hi ha una gran part amagada? Heu après a conviure amb la incertesa? I de l’art? Què en dieu? Enteneu el que veieu? Doncs no és diferent de la resta de les coses. Com a mínim, l’art ens ensenya a desconfiar i a fruir en aquest terreny de ningú que és la incertesa. L’art és un espai intermedi entre allò que anomenem realitat i allò que anomenem representació. L’art, sovint, és aquell iceberg del qual sabem que mostra tan sols una vuitena part del seu volum.

I d’aquí al títol de la mostra que acull la Godia. Una mostra de dimensions mitjanes, amb obres de l’excel·lent col·lecció Cal Cego, comissariada per Montse Badia, la directora artística d’aquesta iniciativa sense seu pròpia. Però no ens posem misteriosos. 'Iceberg' –l’exposició, no l’enciam– juga a proposar-nos l’obra dels millors creadors contemporanis, locals i internacionals. Normalment, mitjançant instal·lacions, fotografia i vídeo, peces que són benvingudes per dues obres de la col·lecció Godia: una natura morta del barroc Juan van der Hamen i una tela apunyalada pel genial Lucio Fontana.
Més o menys quan Fontana feia aquests forats devien néixer la majoria dels artistes representats a l’exposició, una nova generació que s’apropia de la mitologia de la societat de consum, però que alhora, una vegada assumides les avantguardes centenàries, reprèn el contacte amb la tradició iconogràfica.

Badia aplega les obres per parelles o trios, però l’espectador pot passejar i realitzar les seves pròpies associacions. Per exemple, 'Edificio iluminado' de Santiago Sierra, una fotografia d’un edifici abandonat a Mèxic DF després d’un terratrèmol, habitat per desheretats, un exercici de denúncia de la misèria amb factura monumental. La peça de Sierra podria casar amb una frase de Dora García, escrita amb pa d’or damunt la paret: 'La realidad es una ilusión muy persistente'.

Rodney Graham empra una fotografia d’un arbre que normalment s’utilitza a les escoles per explicar els canvis de les estacions, i li dóna la volta. Així, en lloc d’emprar la imatge com a trampolí d’un simbolisme, ens fixarem en la imatge 'per se'. Tan 'per se' com els noms que completen una manera molt concreta d’entendre l’art contemporani i que habiten l’exposició: Tacita Dean, Ignasi Aballí, Stan Douglas, Douglas Gordon, Rodney Graham o Jeff Wall, entre d’altres.