L'Illa Diagonal

Hi ha poques coses que facin més estiu a Barcelona que veure una pel·lícula a l’aire lliure quan ja ha baixat el sol. Si defenseu que el cinema millora amb una mica de brisa, una nit càlida i el cel de fons, apunteu aquest pla: torna el cinema a la fresca de L’illa Diagonal. Tots els dijous del 2 al 30 de juliol, l’amfiteatre dels jardins de Sant Joan de Déu es tornarà a convertir en una sala de cinema improvisada per acollir cinc nits de pel·lícules sota les estrelles. Les portes obriran a les 21 h i les sessions començaran a les 22 h, amb entrades a 4,50 €. La programació aposta per històries íntimes, drames familiars i personatges que busquen començar de nou. El cicle arrencarà el 2 de juliol amb Valor sentimental, la nova pel·lícula de Joachim Trier sobre dues germanes que es retroben amb el seu pare, un prestigiós director de cinema. El 9 de juliol arribarà Incontrolable, basada en la història real de John Davidson i la seva experiència convivint amb la síndrome de Tourette. El 16 de juliol serà el torn de Mi amiga Eva, la nova pel·lícula de Cesc Gay protagonitzada per una dona que decideix donar-se una segona oportunitat sentimental. Una setmana després, el 23 de juliol, es projectarà Hamnet, dirigida per Chloé Zhao, que imagina el dol de l’Agnes, esposa de Shakespeare, després d’una tragèdia familiar que acabarà marcant una de les seves obres més conegudes. La cloenda arribarà el 30 de juliol amb Calle Málaga, de Maryam Touzani, una història ambientada a Tànger...

En John és diagnosticat amb la Síndrome de Tourette en la seva adolescència, després de ser assenyalat pels seus companys d'institut com un alumne boig. A partir d'aquí, el noi creix convençut  de la necessitat de fer campanya per visibilitzar i desestigmatitzar un trastorn neuropsiquiàtric crònic caracteritzat per tics motors i vocals, moltes vegades paraules i expressions obscenes, que es manifesten de forma involuntària i repetitiva. Per la seva descomplexada condició de feel-good movie que, amb un altíssim percentatge d'èxit, farà sortir els espectadors de les sales amb un enorme somriure de satisfacció. El seu director, Kirk Jones, ja ho va fer amb la magnífica Despertando a Ned (1998), i torna a apostar per la suma de rialles i llagrimots com a combinació invencible per explicar la història real de l'activista escocès John Davidson, que es va donar a conèixer l'any 1989, quan, amb només 16 anys, va protagonitzar el documental de la BBC John's not mad. A més, la pel·lícula suposa un cop a l'esquena per l'actor Robert Aramayo (vist a Joc de Trons), flamant guanyador del premi Bafta a millor actor per la seva feina. Dir.: Kirk Jones (Regne Unit, 2025). 120 min.

Per primera vegada a la seva contrastada trajectòria, el barceloní Cesc Gay escriu un personatge protagonista femení sobre el que giren tot un seguit de casualitats i una rellevant decisió vital: a punt de fer 50 anys, l'Eva, mare de dos fills i en un matrimoni que no és infeliç però sí ha estat devorat per la rutina, decideix separar-se. I no només, també s'atreveix a manifestar que vol tornar al joc de l'amor. Amb un entorn d'amics i familiars trasbalsats per la notícia, la protagonista entra llavors en un camí insospitat que, en mans de Cesc Gay i amb la complicitat d'una sensacional Nora Navas, desperta els riures de l'espectador. I és que l'aposta per una comicitat sempre subtil, sempre finíssima, sempre continguda, fa volar la pel·lícula, com també ho aconsegueixen l'exèrcit de fabulosos personatges secundaris, del marit desconcertat als amics més o menys íntims que envolten l'Eva, passant per l'atractiu escriptor argentí que acaba de conèixer. Juan Diego Botto, Àgata Roca, Marian Álvarez, Miki Esparbé, Lluís Villanueva, Francesco Carril i Rodrigo de la Serna completen un repartiment de campanetes per una comèdia amb tocs dramàtics que es col·loca entre les millors propostes del seu director. Dir.: Cesc Gay (Espanya, 2025). 100 min.

Hamnet, i no Hamlet, adapta el llibre homònim de Maggie O'Farrell, i no l'obra immortal de William Shakespeare. Tot i que l'escriptor més famós de la història no és aliè al relat que s'explica, perquè n'és el protagonista. Hamnet, que no Hamlet, fabula sobre el suposat procés, tràgic i dolorós, pel qual l'autor i la seva dona Agnes van passar quan un dels seus fills va morir per culpa de la pesta. Va ser llavors quan, mentre Agnes s'enfonsava pel dolor, Shakespeare es va submergir en el desenvolupament de la seva obra més coneguda, aquesta vegada sí, Hamlet. Són motius per gaudir-la la bellesa de les imatges i el pols narratiu amarat d'emocions d'una Chloé Zhao que compta amb la complicitat a la producció d'Steven Spielberg, i la seva fabulosa parella protagonista, formada per Paul Mescal i una Jessie Buckley que centra el punt de vista d'un commovedor, i a estones devastador, relat d'amor i de mort. Una de les millors propostes cinematogràfiques de la temporada. Dir.: Chloé Zhao (Regne Unit, 2025). 119 min.

Filmada al Marroc i protagonitzada per Carmen Maura, Calle Málaga explica la història d'una dona espanyola de 79 anys que gaudeix de la seva plàcida vida a Tànger. Tot canvia quan arriba la seva filla Clara, interpretada per Marta Etura, disposada a vendre l'apartament on la mare, María Ángeles, ha viscut tota la vida. Ella refusa marxar de la ciutat on ha crescut i renunciar a l'apartament de la seva vida i, mentre fa tot el possible per conservar casa seva i les seves pertinences, troba inesperadament l'amor i el desig. Dirigida per Maryam Touzani (El caftán azul i Adam), la pel·lícula compta també amb Ahmed Boulane, María Alfonsa Rosso, La Imèn i Miguel Garcés al càstinc, i ha participat en festivals com els de Venecia i Toronto. Dir.: Maryam Touzani (Espanya, 2026), 116 min.