Martín Chirino: Sobre la Espiral del Viento

Martín Chirino no és pas cap nouvingut. Va nèixer a Las Palmas de Gran Canaria el 1925 –ronda els noranta- i les ha vistes de tots colors: conegué, de ben jove, el grandíssim pintor Manolo Millares. S’afegí, a Madrid, al grup El Paso, i encara fou director de l’autonòmic museu CAAM, a la seva terra natal, des de la seva creació el 1982 fins al 2002. Dimití i encara es baralla amb els metalls...
Ningú li ha de discutir res, a Chirino. Tan sols hem de treure el nas a la galeria Senda, on exposa una tria d’escultures de ferro forjat pertanyents a les sèries Vientos, Astrocanes i Espirales. Tres maneres de materialitzar allò invisible, les forces que mouen l’univers, ja sigui el rínxol d’una noia o les isobares al Mar de les Açores. Davant la crisi identitària de l’escultura contemporània, Chirino ens dona esperances. I és que la feina ben feta no caduca!