Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Pissarro

  • Museus i institucions
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Publicitat

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Primera mostra del pare de l’impressionisme –juntament amb Monet–, Camille Pissarro. Hi heu d’anar, és obligatori. Però no repetiu els dos errors comesos per aquest crític: anar-hi un dissabte a la tarda, i estrenar ulleres progressives. El festival de clatells i l’absència de visió lateral acabarien amb la paciència d’un Job. D’altra banda, no us refieu dels catàlegs ni de les imatges a internet. Si la pintura és una experiència que cal viure en directe, la pintura impressionista exigeix presència i distància.

El comissari d’aquesta mostra, Guillermo Solana –director del Thyssen de Madrid, que comparteix itinerància amb el CaixaForum– reivindica el paper de Pissarro dins l’impressionisme, mentre es queixa que és la figura menys reconeguda d’aquest moviment. Home... Una mica victimista, aquesta apreciació, si ens guiem pels remats en subhasta.

En tot cas, oportunitat d’or per admirar 67 olis procedents de museus i coŀleccions particulars d’arreu del món i que cobreixen totes les èpoques del pintor, ordenades pels llocs on va viure i treballar, com Louvenciennes, Pontoise, Éragny i, ja al final, París, Londres, Rouen i Dieppe.

Pisarro va néixer a les Illes Verges nord-americanes d’una família de comerciants jueus. De seguida es va traslladar a França. Després de la mort del pare, renega de les religions organitzades, abraça l’anarquisme i la minyona, i inicia una atzarosa existència artística que el conduirà a estretors econòmiques, pelegrinatges rurals i fins i tot a renegar de l’impressionisme a favor de plantejaments d’alumnes seus com el divisionista Signac –també anarquista–, Cézanne, Dégas i fins i tot Gauguin. Enfront seu, més dedicats a l’anècdota burgesa, Monet, Renoir i Sisley.

Penseu-hi, quan sigueu al davant de les teles del CaixaForum, i hi trobareu ressons. Pissarro accedeix a l’impressionisme en un moment de convulsió política i social, amb proliferació d’un nou espai de treball mecanitzat anomenat fàbrica, amb l’extensió de la fotografia... El món canviava ràpid, i els seus paisatges, apresos amb Courbet a Barbizon, s’aferraven a l’immanent, més enllà de la presència humana. És un artista desigual, contradictori, però genial en la pinzellada i el color. Les vistes urbanes que tanquen l’exposició és deguda a una malaltia de l’ull. Seran pintades a través de finestres d’hotels quan el 'plein air' li quedi prohibit. L’art, a partir d’aleshores, serà qüestió d’hivernacles i laboratoris.

Detalls

Adreça
Preu
4 €. Gratis per als clients de La Caixa
Horaris
De dl. a dv., de 10 a 20 h. Ds. i dg. de 10 a 21 h
Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà