Policlínica de Bebès (TANCAT)

La Magda Pla Rigol es “baralla”, enfeinada, amb una toga per a una “noia” que es gradua. L’encàrrec és vestir una nina, amb birret i tot, per a una universitària que celebra la seva graduació. Un regal que commemora la irrupció en el món acadèmic d’una jove del segle XXI. Formalment no hi ha cap diferència amb els costums del segle XIX quan les nines es vestien com les nenes, i viceversa. Cap al 1850 van aparèixer les primeres nines- nenes que es van anomenar bebès per a distingir-les de les nines-dames que feien de maniquins per a les modistes franceses. Ho explica Lola Anglada quan parla de les seves nines assegurant que “són una plasmació de la figura humana” i que els seus creadors hi traslladen “el caràcter interior dels mortals”. La Magda Pla, mestressa de la Policlínica de Bebés, coneix la reparació i venda de nines des de ben jove. La mare, Maria Rigol, havia entrat de dependenta en acabar la Guerra i, el 1946, es va quedar el negoci. En aquell moment, diu la Magda, hi havia moltes jogueteries, així com tallers de reparacions i artesans que feien perruques i restauració de nines. Ara, afegeix, “la Policlínica de Bebés és l’únic establiment a Barcelona que s’hi dedica”. Als prestatges bigarrats tots són peus, cames i braços. Entremig, pot aparèixer una Mariquita Pérez, un Juanín o alguna pepa. Aquí i allà es reconeixen cares de Cayetanas, Nenucos, Giseles, Nancys o Tatos. Si la còpia de l’expressió humana ha estat una constant, la Magda assegura que són les mateixes nines les que “t’ensenyen com arreglar-les”. Lola Anglada encara va més lluny quan afirma que “hi ha nines modernes que diuen aquelles coses que les nenes no haurien de saber”.