Va ser en temps de la Renaixença quan els polítics i intel·lectuals catalans van convertir la figura de l'últim conseller en cap, Rafael Casanova, en símbol de la resistència de tot un poble. Arran d'aquest ressorgiment nacional i cultural, l'artista Rossend Nobas va rebre l'encàrrec d'esculpir una estàtua de Casanova que seria inaugurada l'any 1888, coincidint amb la primera "Exposició Universal de Barcelona", a l'actual passeig Lluís Companys. Traslladada a la confluència d'Alí Bei amb la ronda de Sant Pere, el monument rep cada any, amb motiu de la Diada, les ofrenes dels catalans.
La cèlebre escultura compta amb una versió en bronze, d'una mida més reduïda, al Museu Frederic Marès. Aquesta escultura de l'heroi de l'11 de setembre és el punt de partida de la interessant revisió iconogràfica del personatge i de la popularització de l'escultura monumental original. Una immersió en la figura de Rafael Casanova a través de la mirada dels artistes.
