Fa temps que volia anar-hi. “És un bar íntim, ideal per tenir una primera cita. D’aquells fets amb cura i prou verges per tractar-se de Barcelona”, em va dir una bona amiga. Ella va ensopegar-hi un dia d’adeus que no s’obliden. Quan obres la porta, t’adones que el Meraklis és un local per enamorar-se de qui sigui. O almenys per intentar-ho. Una llum suau, música de fons i gerros amb fragments de novel·les inscrits són alguns dels al·licients per arribar al clímax. Les taules no es toquen entre elles. Pots recitar-hi el teu dietari i dir burrades sense patir per les orelles intruses.
La decoració té més detalls que un Wally. S’hi barregen vinils amb tocadors que alhora reflecteixen mòbils de fulles seques als miralls. A la paret, destaca un 'yellow submarine', pòsters de pel·lícules clàssiques enganxats i una infinitat d’objectes vintage, combinats amb tendresa. “Per tots aquells que aprecien la imperfecció tant com la sinceritat… Benvinguts”. Així acaba la carta que presenta plats d’arrels genoveses. Si hi vas, que caigui una burrata al 'pomodoro' maridada amb romaní. Hi ha uns sofàs com els de casa l’àvia, ideals per fondre-s’hi. Desitjo que hi seieu amb un bon 'match'. I que no els hagueu de compartir amb una reunió antitrànsit dels veïns del barri, com jo.
