Començo a pensar que Lito Baldovinos i Enric Rebordosa han fet un pacte amb forces malignes, com Mick Jagger i Keith Richards: tots els negocis que posen en marxa són una lliçó d’elegància, sentit de l’humor i qualitat. Tot ho fan bé. El Maravillas és l’enèsim triomf d’aquest tàndem que ha hormonat el fetge barceloní amb temples del mam com el Paradiso i el Dr. Stravinsky.
I me la jugo: és el millor bar de les Corts amb diferència. Amb una terrassa idíl·lica a la plaça de la Concòrdia, El Maravillas juga amb una magnífica carta de vins, però em decanto pels còctels. A la barra, hi opera la Míriam Campa, una bartender que va treballar al Tirsa i amb la qual em vull casar al més aviat possible. De fet, prepara el mateix gintònic que feien al Tirsa, una picada d’ull als nostàlgics, que deixaran anar una llagrimeta quan el tastin. Campa té un canell privilegiat. Els còctels són extraordinaris –quin Bloody Mary!–, però també els platets que surten de la cuina: galta de vedella, tàrtar de tonyina, mandonguilles amb papada i sípia...
Satisfet, ben menjat i molt begut, vaig al vàter i m’hi trobo una capella dedicada a Romario, amb fotos vintage del davanter brasiler en acció. Somric i em rendeixo. Heu guanyat, cabrons: aquest bar és l’hòstia.
