Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els cognoms familiars de la cervesa

Els cognoms familiars de la cervesa

Dins de cada família de cervesa hi ha, alhora, diferents estils cervesers

Per Time Out en col·laboració amb Moritz |
Advertising

Sabeu el que us diuen quan us parlen de cervesa IPA o Lager? Són conceptes que apareixen a les cartes de cervesa quan anem a triar, i també a les etiquetes dels productes envasats que comprem en botigues, un tipus d’informació que tot consumidor ha de tenir. Però en tractar-se de terminologia tècnica, per molt que ens agradi la cervesa, no sempre sabem de què ens parlen. L’Albert Viaplana, mestre cerveser de la Moritz, ens explica què signifiquen perquè ens deixin de sonar a xinès i els integrem en el nostre vocabulari com uns autèntics experts.
Alguns d’aquests conceptes deriven de la família de la cervesa, una mena de cognoms que fan referència al llevat i al tipus de fermentació. En aquest sentit, les més comunes són les cerveses Lager, que són de baixa fermentació, amb un llevat fermentat a una temperatura d’entre 10 i 13º; i també les Ale, que són cerveses d’alta fermentació amb un llevat que ha fermentat a una temperatura d’entre 18 i 24º; i a més d’aquestes, tot i que menys comunes, també hi ha les cerveses de fermentació espontània.
Dins de cada família de cervesa hi ha, alhora, diferents estils cervesers que atorguen a cada varietat una segona etiqueta o cognom. Aquest pot ser, per exemple, IPA, Kölsch, Stout, Pilsener... Cada un d’aquests estils defineix uns rangs específics comuns, i aquest és el motiu pel qual si t’agrada una IPA d’una família, et pot agradar també la d’una altra. Aquest segon cognom és una d’aquelles característiques distintives que ajuden molt a l’hora de triar la cervesa que ens volem beure. Cal dir que hi ha més paràmetres a tenir en compte a l’hora de llegir les etiquetes, però d’això en parlarem en un proper article!

Advertising