L’Ascensor Cocktail Bar va fer 50 anys l'estiu del 2018. Mig segle seduint sàtrapes i bohemis, sense passar per quiròfan. És el bar modernista més bonic del Gòtic i una de les poques trinxeres que li queden a un barri segrestat pel turisme. El seu nom no és gratuït. L’entrada del local és una cabina d’ascensor modernista autèntica, amb els botons 'vintage' i una doble porta corredissa que no s’ha trencat mai, tot i els milers de visitants que l’han creuada a la recerca dels còctels clàssics i els gintònics de la carta.
L’Àngel Juez, amb molta mili nocturna a la gepa, és l’ànima de L’Ascensor. Té anècdotes per parar un tren, n’ha vist de tots colors des que va agafar les regnes del local, fa 40 anys, i el sector de la restauració l’adora. Hi vaig un dimarts nit i em trobo el 'bartender' del Marlowe i un membre de l’equip de la pastisseria La Mona, fent petar la xerrada. M’explica l’Àngel que L’Ascensor va ser el punt de reunió de 'rock stars' locals, com Loquillo o Carles Segarra. Em confessa que una nit Lou Reed va caure inconscient davant la barra per l’abús d’espirituosos. I m’informa també que va ser el tuguri favorit de Quimi Portet i Manolo García. Escolta, Piquer, sense L’Ascensor potser no hauria existit El Último de la Fila.
