Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Ruta per fer l'aperitiu per Sant Antoni i l'Eixample

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Bar Nostàlgic1/6
©IreneFernàndezBar Nostàlgic
Tarambana2/6
©IvanGiménezTarambana
bodega d'en rafel3/6
Celler vinito4/6
Morro Fi5/6
Foto: Iván MorenoMorro Fi
Amigó Cascarilles6/6

Ruta per fer l'aperitiu per Sant Antoni i l'Eixample

Redescobriu la Barcelona més autèntica amb aquesta ruta per fer l'aperitiu per Sant Antoni i l'Eixample

Per Ricard Martín
Advertising

El territori aperitiu més connectat amb el Poble-sec, esclar, és Sant Antoni, on l'aperitiu ha sigut fagocitat alhora que revifat per l'horda de la barba i les sabates de vestir sense mitjons. Segons entrem per Manso, el cantó més poderós del Triangle de les Banderilles és La Bodega d'en Rafel (Manso, 52): un cau tel·lúric on tot ho fan bé, des dels esmorzars de forquilla fins a una profusió de mossegades de conserva freda i tapa calenta (esqueixada, cuixetes de guatlla, peixet i morro fregit...). Una barbaritat de repertori regat amb vermut casolà, tres tiradors de cervesa gelada i vi de Batea. Un bar no, una joia. Si la categoria d'avi hipster existeix, és aquí: en veig un d'uns 70 anys escurar el porró sense tacar-se el Fred Perry ni despentinar-se. Esclar que molt abans que els barbuts i la crisi posessin l'aperitiu de moda, la Bodega Vinito (Parlament, 27) ja es dedicava al negoci: fa nou anys que alegren el migdia i el vespre del personal. Al barri, són els reis del combinat de llaunes: en caps de setmana, una barreja decarxofes, escopinyes, navalles, cloïsses i anxoves surt per uns miserables 4 euros. Tot això afegit al fet que la seva tapa calenta també té molt nivell i que disposen d'un mural acollonant de vi a copes. Cosa fina.

També es prenen molt seriosament les coses de la barra al Bar Nostàlgic (Viladomat, 38), jove bufetada a la cara a les cafeteries de disseny nòrdic que l'encerclen: una barra petita com un cop de puny, amb cerveses artesanes, vins catalans i una tria de tapetes de primera, com bacallà esqueixat, gambeta pelada o inspirades combinacions en barqueta.

La proposta vermutera de l'Amigó Cascarilles (Tamarit, 181, on hi havia el clàssic Amigó), encara que a primer cop d'ull pugui semblar que vagi contra l'ortodòxia del ritual, té una forta personalitat: el seu factor diferencial és producte i les especialitats del Delta de l'Ebre. Hi fan mil coses, però l'emblema el vermut estil Sant Carles de la Ràpita -got llarg, fresquet i amb sifó- i tapetes com el xapadillo -anguila fregida: boníssima!-, marisc i closques a la planxa. ¿Havia mencionat la hipsterització de l'aperitiu? No és cap secret que, en bona part, cal agrair la recuperació arqueològica de l'aperitiu al bar/col·lectiu/blog el Morro Fi (Consell de Cent, 171. De dl. a dj. de 18 a 23h. Dv. i ds. de 12 a 16 i de 18 a 23 h.Dg. de 12 a 16 h), trio d'entusiastes de les barres que fa uns anyets es van proposar, com si fossin uns ecologistes mamats, fer que les canyes tinguessin gust de canya de veritat. Tenen la seva pròpia línia de productes i salses, i l'excel·lència de la feina la certifiquen els grups de camises de quadres que acampen a la seva porta instants abans que obrin.

Uns metres més amunt, el Tarambana (Comte Borrell, 148) fa oposicions a campió de l'aperitiu retro, i la veritat és que no li falten opcions: és un espai lluminós, d'aquells que predisposen a la pau interior del diumenge al migdia. Exquisit interiorisme, més bar de taula ampla confortable que de barra, amb una selecció de conserves Espinaler i una canya que llisca com mannà.

I em preguntareu: ¿és que el 'metavermut' –rèplica virtuosa d'una bodega antiga, sovint feta per joves estudiosos de la barra de bar– ha substituït els veterans? A Sant Antoni, el risc que això passi és real. Però a l'Eixample dret ressisteixen nissagues familiars com el Morrysom (Girona, 162. Dg. tancat) a ple rendiment, exponent al cub del bar de tapes de tota la vida. El migdia aquí és un desfici de sepionets, 'chocos' i patates braves. Com ha resistit bé el canvi de gestió el Bar Ollé (pg. de Sant Joan, 146. Dl. tancat), sustentat en un conjunt de bons combinats de llauna i, sobretot, unes crestes allargades amb farciments diversos inconfusibles.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising