La Paciència

40 m2, cafè Illy, pernil d’aglà, bons còctels, una terrassa assolellada i en Bud Spencer vestit d’obrer dalt d’una gran moto: La Paciència. A finals del XIX, l’edifici que fa cantonada amb Sant Pau i Cadena era una fàbrica de cera. Després va ser una ferreteria. L’any 1984, el pare del Jose, l’actual propietari, la va convertir en una granja familiar on es venia nata a pes.

El Jose va passar a fer-se’n càrrec a principis dels 90, quan el seu pare va tenir un infart. De mica en mica se la va anar fent seva i l’any 2000, després d’anys difícils i la transformació del barri, va obrir la primera terrassa de la Rambla del Raval. Ara sembla que no pugui ser, que no hi haguessin terrasses, però no n’hi havia cap, llavors. La cicatriu encara era massa visible i feia massa mal per passejar-s’hi o prendre-hi una canya.

A La Paciència pots fer un bon mos –de matèria primera contrastada, de proximitat– a qualsevol hora. De fet, la seva hamburguesa agradava tant que acaba d’obrir una hamburgueseria, La Informal, a l’altra banda del carrer. Per aquí hi ha passat tothom: camells i alcaldes, putes, arquitectes, hipsters i iaies. El Jose sempre ha volgut trencar els prejudicis sobre el Raval i se n’ha convertit en tot un ambaixador. Va guanyar el premi a la tapa més popular de la ruta De tapes per Barcelona amb una de pa, xips fetes al moment, ou de guatlla i encenalls de pernil d’aglà, i la seva sangria té tanta anomenada que la vénen a buscar de fora del país!