L’spritz, una poció veneciana d’Aperol, soda i cava, grosso modo, que aixeca l’esperit; un èxtasi ambre que entra a qualsevol hora: al moment del vermut, abans de dinar i en horari afterwork, abans de sopar amb la colla. El bar d’aquesta setmana no es diu com es diu per casualitat. La petita barra no para d’escopir gots de spritz.
Es tracta de la copa estrella de la casa i la preparen amb art i veterania: són molts anys regant el fetge de guiris i sibarites d’aquest glop italià als marges del Barri Gòtic. Ja tenim el primer reclam gros. Però n’hi un altre que, combinat amb els efluvis de l’Aperol, pot derivar en una experiència estiuenca d’una mística que fa feredat. L’Spritz té un dels miradors més privilegiats i màgics del Barri Gòtic, un banc de pedra abocat a una imponent muralla romana que produeix plaents aŀlucinacions de la vella Barcino. Els clients omplen aquesta terrassa de pedra improvisada, armats sempre amb gots de plàstic fins a dalt de spritz i rodanxes de taronja. Val la pena: hi passa un airet vigoritzant, coneixes guiris i quan et gires, un tros d’història de Barcelona et torna la mirada. L’única pega? Eixams de turistes en bicis, patinets, patinets elèctrics; grups d’anglesos embadalits que estan amb un pam de nas; gent, molta gent... La temporada primavera-estiu al Gòtic.
Però l’spritz no és la panacea. En aquesta petita capsa, hi fan esmorzars, deliciosos entrepans amb accent italià, cafès de qualitat, còctels tot terreny i uns sucs naturals pecaminosos dissenyats per aixecar ressaques paquidèrmiques. Quin loop més deliciós: agafes un bon pet de spritz –adoro l’embriaguesa lleugerament lisèrgica que produeix– i l’endemà superes els estralls amb un suc a la mateixa porció de banc de pedra, davant de la mateixa porció de muralla romana on la nit anterior vas liquidar les reserves d’Aperol d’Occident.
