Notícies / Tendències

080 Barcelona Fashion: Txell Miras des del 'backstage'

080 Barcelona, 2015, Txell Miras
1/13
Txell Miras ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
2/13
Backstage de Txell Miras al 080 Barcelona ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
3/13
Backstage de Txell Miras al 080 Barcelona ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
4/13
Backstage del 080 Barcelona ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
5/13
Backstage de Txell Miras al 080 Barcelona ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
6/13
Backstage de Txell Miras al 080 Barcelona ©Maria Dias
 080 Barcelona, 2015, Txell Miras
7/13
Disarm, de Txell Miras ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
8/13
Disarm, de Txell Miras ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
9/13
Backstage de Txell Miras al 080 Barcelona ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
10/13
Disarm, de Txell Miras ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
11/13
Disarm, de Txell Miras ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
12/13
Disarm, de Txell Miras ©Maria Dias
080 Barcelona, 2015, Txell Miras
13/13
Photocall de Txell Miras ©Maria Dias

Txell Miras és una creadora petita i enèrgica, i forma part dels noms independents habituals del 080 Barcelona Fashion. Dimarts 30 de juny, en la segona jornada de la passarel·la que té lloc a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, Miras ha presentat 'Disarm', un exercici de reinterpretació de l'estil militar en clau minimalista, amb jocs de volums i presència de botons i obertures, servint-se de teixits plàstics i tècnics per vestir l'estiu 2016. L'hem seguit al 'backstage' per veure què es cou abans, durant i després d'una desfilada de moda.

A les 10.45 h, dues hores abans de començar, la dissenyadora ja corre pel 'backstage', situat sota les grades de l'Estadi. Mentre es dedica a endreçar el box on es canviaran les models, Ivan Caparròs, l'altre meitat de la firma, ens introdueix al dia a dia de l'empresa Txell Miras. Van començar el 2004 i després d'un moment d'auge i expansió cap al mercat asiàtic (Japó, Xina i Corea) i els Estats Units, van fer una aturada de dos anys per replantejar la marca. "No som una empresa gaire gran, la Txell prefereix treballar sola, així ho controla tot", diu l'Ivan. Aquesta no és l'única tecla que toca la Txell: és dissenyadora de la casa italiana Neil Barrett, una feina que compagina amb la docència i la consolidació de la seva marca, que des de fa mig any compta amb un punt de venda a París a la botiga que comparteix amb Josep Abril, Miriam Ponsa, Andrea Ayala i Silvia García Presas, de The Avant (ara enllesteixen l'aterratge "compartit" a Barcelona).

L'Ivan ens condueix fins a la Txell, que assaja les sortides de les models una hora abans de la desfilada, i abans que es vesteixin de Lebor Gabala, amb qui comparteixen passarel·la. Les regidores controlen la freqüència amb què sortirà cada noia, i els indiquen com i quan han de saludar al 'carrusel' final; totes les models són joves, esveltes, de rostres singulars i bells. "El càsting és espectacular, de molt de nivell, i sobre elles la col·lecció de la Txell pren una nova dimensió", diu l'Ivan. Ho comprovarem mitja hora més tard.

En un moment d'impàs, que s'allarga perquè les desfilades van amb retard, la Txell aprofita per atendre la premsa i parlar de la col·lecció. "M'he purificat, m'he simplificat, tinc més en compte la part comercial... he trobat l'equilibri entre la part conceptual i la comercial", reflexiona. Ser al REC d'Igualada i tenir contacte directe amb les clientes l'ha ajudat a plantejar les col·leccions, i també a consolidar el seu estil. "He après el que la gent necessita", sintetitza. Fem una ullada als 29 looks que lluiran les noies i trobem tops que incorporen motxilles –un joc de volums proper als exercicis de japonesos com Tomoko Nakamichi–, mànigues exagerades, pareos, faldilles i vestits, que s'exhibiran seguint un ordre cromàtic que evoluciona de blanc a verd passant pel gris perla, un blau que tendeixen al negre i, finalment, el negre pur, un color molt Txell Miras.

Quan se senten els aplaudiments que marquen el final de Lebor Gabala, l'equip de Miras entra en acció. Les noies corren fins al box i, a porta tancada, es vesteixen amb el primer 'look'. Després l'equip de maquilladors i perruqueria les posa a punt i, mentre esperen a sortir i en filera, la Txell revisa cadascuna de les propostes. Té lloc el compte enrere i comença la música (gairebé sempre són propostes de l'Ivan), una barreja de poemes d'Albert Balasch acompanyat de les sonoritats de Hans Laguna; seguit de melodies de Gazelle Twin i Consumer Electronics.

L'acompanyament musical industrial sintonitza amb la proposta estètica de la Txell, que segueix atenta –i mossegant-se les ungles– el desenvolupament de la desfilada a través de dues teles situades al fossar de l'estadi. Les models que han desfilat corren a canviar-se, i es tornen a posar a la fila vestides amb un nou 'look'. Hi ha un cert nerviosime perquè la Pauline, que ha de cedir les seves catiusques a la Carmen després de la primera sortida, no troba la companya i corre amb les botes fins al vestuari... però finalment tot surt com la Txell ha previst. Al final de les 29 sortides, la Txell s'arregla el cabell, es treu les ulleres i se les torna a posar, i enfila les escales amb decisió per sortir a saludar. L'equip s'abraça i aplaudeix, mentre les models posen una darrera vegada al photocall per a la foto de família vestides de Txell Miras.

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments