Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 10 moments del concert solidari Som Refugi
Notícies / Música i Nit

10 moments del concert solidari Som Refugi

Za!, Nueva Vulcano

La Sala Apolo va viure dijous una gran nit en què alguns dels artistes i grups més interessants de l'escena pop i rock catalana van protagonitzar el Som Refugi, un concert solidari per pal·liar l'actual crisi de refugiats del Mediterrani –51,2 milions de persones: el nombre de desplaçats més alt des de la Segona Guerra Mundial– en benefici del Comitè Català de l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats).

Aquests són alguns dels moments que es van viure en un concert amb un cartell estel·lar al servei d'un gran propòsit:

El retrobament
Pau Vallvé, artista sorpresa anunciat a última hora, va sortir a tocar la bateria amb Inspira. Vallvé (que la va clavar triant interpretar la fatalista 'Un gran riu de fang') havia coproduït i tocat en els anteriors discos del grup de Jordi Lanuza, que acaben d'estrenar l'àlbum 'Greta' (2015).

Les versions
En una nit excepcional, alguns dels artistes van fer repertoris especials. Van brillar la versió d''All tomorrow's parties' que va fer The New Raemon (qui, a banda de fer de Nico també va fer de Jeff Tweedy, cantant 'Sunken treasure', de Wilco) i la de 'Toxic', de Britney Spears, que va fer Núria Graham: l'havíem sentida al popArb i ens va agradar repetir-la.

La mustela elèctrica
Es Declivi, el supergrup que formen Joan Colomo, Joan Pons (El Petit de cal Eril) i Mau Boada (Esperit!) van tenir molts moments estel·lars, com quan Pons va atribuir la composició del seu himne 'Cendres' (“Sou el que nosaltres érem, sereu el que nosaltres som”) als habitants del cementiri de Guissona. Però potser el millor va ser el tutorial de Colomo perquè el públic cantés l''Elèctric mustela' d'Esperit!: “Samarreta negra, pantalons de pana, ets una mustela, na na na na na na”.

Kill all the white man
Un altre moment amb alta concentració de talent i humor sobre l'escenari va ser en l'actuació de Joan Colomo, que va estrenar una cançó amb un cor estil doo-wop format per l'Eril, el Mau i els Za!, i que va versionar 'Kill all the white man', de NOFX, per posar el dit a la nafra per la responsabilitat de l'home blanc en la crisi dels refugiats.

La dona més pencaire del Som Refugi
Si James Brown era 'the hardest working man in show business', Núria Graham va ser la més pencaire del Som Refugi. A banda de la seva actuació, va cantar amb la banda de Ferran Palau i amb Mishima.

La cessió de micròfon
I potser el menys pencaire va ser l'Artur Estrada, de Nueva Vulcano, que va cantar poc. No va ser per mandra, però (no va escatimar energia a la guitarra): va ser per cedir el micro als Za!, que van cantar el seu 'África', i a The New Raemon, que va cantar 'Rabindranath'. L'Albert Guàrdia també va ser generós: li va cedir el tamboret de la bateria a l'Alfons Serra de Mishima.

Lampedusa
El naufragi d'una barca que traslladava immigrants libis davant de l'illa italiana el 2013, va inspirar a David Carabén la cançó 'Mentre floreixen les flors', de Mishima. El quintet va tenir l'encert de tocar-la al Som Refugi.

El 'sold out' del públic
Miguel Ángel Blanca, cantant de Manos de Topo, va treure pit per haver tingut a Mishima de teloners (van actuar després d'ells) i per haver fet un 'sold out' a l'Apolo: les bones causes estan molt bé, però un grup el que vol es penjar el cartell d'entrades exhaurides, per això els Topos sempre toquen en sales petites, va dir. El 'sold out' però, va aclarir, no era mèrit dels grups, sinó del públic: gràcies a la venda d'entrades es van recaptar 15.200 euros, quantitat que es destinarà íntegrament a l'ACNUR, com també el que es va recollir a les barres.

L'agraïment de ACNUR
Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats també va ser present a l'Apolo: Joan Reventós coordinador del Comitè Català de l'ACNUR, acompanyat del director de la sala, Alberto Guijarro, van agrair als músics la seva participació i al públic l'assistència.

Els canvis entre grup i grup
Van ser tan fluïts que van ser els grans protagonistes invisibles de la nit: 13 grups i artistes (entre els quals també hi va haver Joana Serrat, The Suicide of Western Culture i DJ Coco) van passar per l'escenari de l'Apolo, però el ritme de la nit va ser tan àgil que el concert es va fer curt i tot. Tot plegat un gran èxit artístic i organitzatiu pel qual s'ha de felicitar la impulsora del Som Refugi, Maria Sagrera (Sala Apolo), amb l'ajuda de Louise Sansom (Anímic) i Anna Romeu (El Segell del Primavera).

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments