Notícies / Teatre i Arts Escèniques

10 obres de FiraTàrrega que volem veure a Barcelona

'Menar' de Joan Català
© Martí E. Berenguer 'Menar' de Joan Català

Tornem de FiraTàrrega entusiasmats. Tenim ressaca després de tres dies instal·lats a una ciutat governada per les lleis del teatre. Volem rescatar la petita utopia de veure arts escèniques per tot arreu i, sobretot, volem veure a Barcelona 10 muntatges que ens han emocionat. L'equip d'enviats especials de Time Out a FiràTàrrega us presentem la nostra tria d'obres d'imprescindibles de l'edició.

'Menar', Joan Català
Roser Tutusaus i Joan Català malden per crear el seu espai escènic, amb un compàs humà format per dos cossos i una corda, entre el públic que fa de la plaça Major de Tàrrega un mar de caps. Un cop separades les aigües, Català i Tutusaus es fonen en una abraçada elàstica, fent torns per menar l'un a l'altre. Dos cossos que sembla que no pesin per la facilitat amb què es mouen junts, com si gairebé fossin un.- Marta Salicrú

'El Fill que vull tindre', El Pont Flotant
No hi ha personatges ni narració, la companyia El Pont Flotant practica un teatre amb un gran esperit lúdic que treballa directament amb sentiments, tracten temes universals des de la més estricta de les intimitats. A 'El fill que vull tindre' es cabussen en l'educació des del punt de vista de la responsabilitat col·lectiva. Un taller generacional tendre, que regira la part més bàsica de la nostra memòria emocional. -Manuel Pérez

'Molar', Quim Bigas
‘Molar’ és popular, participativa, contagiosa i catàrtica. Centenars de persones ballant, saltant i cantant amb un somriure d’orella a orella. Un projecte que planteja les emocions col·lectives com a font de moviment per a la societat actual, que declara la guerra al control, a la disciplina. ‘Molar’ és la recepta de la felicitat. Quim Bigas, tu sí que moles. - Aída Pallarès

Quim Bigas a 'Molar'

 

Quim Bigas a 'Molar'
© Marti E. Berenguer

 

'Si sabes lo que hay', Ernesto Collado
La Fundación Collado Van Hoestenberghe torna a convidar el públic a fer-se una de les grans preguntes de la vida: perquè fem el que fem? Què ens mou? Com de costum, Collado planteja la gran pregunta amb una alegria desbocada, seva i cap a l'espectador, a qui condueix, de la seva mà i a ritme de bolero, a una catarsi col·lectiva de 17 minuts. 'Si sabes lo que hay' va formar part de l'última edició del Grec, però no en tenim prou. Creiem que el públic barceloní mereix una nova oportunitat de viure aquesta reveladora experiència d'amor i suor. - Maria Junyent

'Terra condere', Silere
La companyia Silere remou al públic amb aquest espectacle que té lloc als afores de Tàrrega. Teatre immersiu del bo: granotes vermelles per a tots els assistents, unes fletxes que has de seguir i uns missatges que van apareixent entre els camps i els arbres, i que configuren un discurs subtil amb un final inesperat. Ja estem pensant localitzacions ideals (potser Collserola o Montjuïc?) per portar aquest espectacle que et fa reflexionar sobre tu mateix i et fa sentir en mig d'un capítol de 'Lost'. - Clara Narvion

'Terra condere' de Silere

 

'Terra condere' de Silere
© Martí E. Berenguer

 

'Oskara', Kukai Dantza
Canvieu els espadatxins d'esgrima de 'Siena' (La Veronal, 2013) per jugadors de pilota basca: la col·laboració de la companyia d'Errenteria, que crea crea espectacles contemporanis a partir de la seva dansa tradicional, i el coreògraf Marcos Morau, Premio Nacional de Danza 2013, nodreix l'imaginari inquietant i exquisit del director de La Veronal amb folklore basc. El resultat és familiar, però impecable. - Marta Salicrú

'Cafe Europa', Ondadurto Teatro
És possible un teatre de carrer de gran format, d'ambició estètica i d'una solvència tècnica fora de dubtes? Sí, ho és. Ho demostren els italians Ondadurto Teatro amb una versió del 'Dogville' de Lars von Trier tamisada d'una expressivitat tipus Cirque du Soleil. Una combinació apta per a tots els públics que no renuncia a explicar històries dures que ens remoguin per dins. - Manuel Pérez

'Cafe Europa'

 

'Cafe Europa'
© Martí E. Berenguer

 

'Apocalypse Uploaded, la transhumantzació de les Abelles', Laminimal
Laminimal és una de les companyies més interessants i peculiars del panorama actual i ‘Apocalypse Uploaded’ el seu espectacle més rodó. La culminació de la dramatúrgia sistèmica ideada per Sanchis Sinisterra. Un conjunt d’històries anònimes en un futur rabiosament proper que ens obliguen a reflexionar sobre el present i la identitat. Mereix arribar a Barcelona. - Aída Pallarès

'A mi no me escribió Tenessee Williams', Cia. Roberto G. Alonso
Una dona a mig camí entre les heroïnes de Tennessee Williams, les dives de la cançó i les dones del primer Almodóvar, rep al públic sota el pont on viu, desnonada de casa i d'amor, amb els seus records i els seus vestits, l'esperança i el desconsol. Tot i que el muntatge que hem vist a Tàrrega perd part de la força arrasadora que té al començament, volem tornar a escoltar aquesta dona desesperada i encantadora que ha escrit Marc Rosich i que interpreta Roberto G. Alonso. - Maria Junyent

'Misa fronteriza' de Universiteatro & Gorguz Teatro
Universiteatro & Gorguz Teatro van celebrar a Tàrrega una litúrgia profana i entranyable. En comptes de vi de missa, tequila; en comptes d'Ave Maria, música mexicana 'norteña'; i en comptes de sotana, texans, barrets i cinturons de cowboys. I tot, per explicar-nos d'una manera sarcàstica el drama de la frontera entre Mèxic i Estats Units (“la madre de todas las fronteras”, que deien ells) i la dificultat de viure en una terra on la violència i el tràfic és el pa de cada dia. Amen. - Clara Narvion

'Misa fronteriza'

 

'Misa fronteriza'
© Martí E. Berenguer

 

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments