[title]
Avui, 21 de març, se celebra a tot el món el Dia Mundial de la Poesia. A les 19 h, Antònia Vicens llegirà a Arts Santa Mònica el poema que li ha encarregat la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per celebrar la jornada i que ha estat traduït a 20 llengües. Vicens és un autora mallorquina, que acaba de publicar el llibre 'Tots els cavalls' (LaBreu) i que, després de tota una vida dedicada a la narrativa, ha aparegut en el món de la poesia com un huracà. Aquí teniu el poema que ha escrit:
'La poesia'
plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.
Volem que gaudiu de la poesia llegint poesia. Per això us oferim dos poemes més, de grans autors. Aquest és d'Aimé Césaire, poeta de la Martinica, sens dubte un dels grans poetes en llengua francesa del segle XX (va morir el 2008).
Màscara suprema
De fibres de ploma de fusta llisa
revestir la màscara dels mots
de pedra de coure de ferro
irrompre
amb el collar de la memòria al coll
fins a l'alba dèbil
fins a l'encontre més alt
allà on en una regió primera
es confon
la mutació salvatge dels continents làbils
portadora de la màscara més poderosa.
(traducció d'Andreu Gomila)
Aquest 2016, a més, se celebra el centenari del naixement del poeta barceloní Josep Palau i Fabre. I no ens podem estar d'afegir un dels seus poemes més cèlebres:
La sabata
He donat el meu cor a una dona barata.
Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.
Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l’home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.
Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els n’ofereixo una de ben fidel.
No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.
