Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 5 coses que ens agraden de la nova etapa d'El Ingenio
Notícies / Art

5 coses que ens agraden de la nova etapa d'El Ingenio

5 coses que ens agraden de la nova etapa d'El Ingenio

El Ingenio no ha arribat a tancar –va reobrir a l'octubre– i en un intent per revifar la botiga centenària del carrer Rauric s'ha iniciat un verkami amb un triple objectiu: des d'acabar de pagar el deute pel traspàs de l'establiment fins a recuperar motlles antics del taller (el mític indi de l'escultor Escaler) i ampliar l'oferta peces d'artesania (entre d'altres, enllesteixen un encàrrec d'un capgròs de Donald Trump). Hem aprofitat per entrar al taller, i això és el que hem trobat.

1. Un procés de tota la vida
Juanma Avilés, artesà del cartró-pedra de 18 anys, reivindica les tècniques tradicionals i explica el procés d'elaboració de les peces. Primer es fa l'escultura en fang, es treuen el motlles en guix o fibra i aquest s'omple de la pasta de cartró. Després s'uneixen les dues part de l'escultura, que s'endureix amb blanc d'Espanya i cola de conill per donar-li resistència i duresa. Quan està llest, s'aplica la policromia sobre la peça. Abans de fer servir acrílic, Avilés defensa la pintura a l'oli.

 

 

 

2. Les figures de Lambert Escaler
Quan l'escultor d'imatgeria Delfí Homs va fer-se càrrec d'El Ingenio als anys 20 va contactar amb l'artista modernista Lambert Escaler perquè treballés per a ell. "Escaler feia figures molt finetes –diu Avilés–. Les dones tenien el nas aguilenc i els ulls caiguts. Els homes es caracteritzen per una cara ferrenya, i els ulls seriosos". Recuperar els motlles realitzats als anys 30 és un dels objectius que s'han marcat els nous propietaris de la botiga, la gent d'El Rei de la Magia.

 

 

 

3. La inspiració, la imatgeria religiosa
A Avilés l'interessa el pintat de la peça –n'està aprenent al costat de l'indumentarista Pau Fernández– i treballa recuperant la manera de fer de la pintura d'imatgeria religosa, que és la que s'aplicava als gegants dels segle XIX. "L'oli té un toc satinat, permet fer ombres i difuminats ben marcats".

 

 

 

4. Peces d'enginyeria
Un gegant també té una divina proporció: "Ha de pesar poc, ser còmode i ha d'estar equilibrat; si a la mà esquerra porta una massa, a la cintura dreta has de posar algun tipus de contrapés –diu Avilés–. Hem de comptar amb el vent i els punts de gravetat". I ha de ser prou resistent per resistir una caiguda. "Són de cartró, però han de semblar de pedra", dispara l'artesà.

5. Els guapos del poble
Passejant pel taller de la botiga topem amb les figures creades per Domènec Umbert, reconegut mestre geganter. Els seus rostres esvelts, joves i bells s'inspiraven en les figures de reis catalans i es van fer populars a partir dels anys 50, quan els ajuntaments van començar a adquirir peces d'imatgeria pròpies, en comptes de llogar-les. Al catàleg antic d'El Ingenio apareixen registrats com a "gigantes jovenes y guapos". Precisament una de les recompenses del Verkami per reviure El Ingenio és el catàleg antic –n'hi ha 150 unitats– acompanyat d'una màscara feta per a l'ocasió (el preu d'aquesta relíquia és de 65 euros).

 

 

 

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments