Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 5 fotògrafs que heu de seguir de prop a l'Utopia Photo Market

5 fotògrafs que heu de seguir de prop a l'Utopia Photo Market

Utopia Photo Market
© Maria Dias

L'agenda està carregada de cites fotogràfiques, però aquesta té poc a veure amb l'exposició reglamentària de museu i amb la cerimònia de la galeria. Utopia Photo Market, iniciativa privada sense ànim de lucre amb el qual arrenca la programació pròpia de l'espai Utopia 126, és quasi com una trobada d'amics, una reunió de fotògrafs de generacions i estils diferents amb ganes de compartir el seu treball amb el gran públic, que podrà adquirir fotografies a partir de 25 euros. 

 

 

"Compres un objecte fotogràfic, però sempre hi ha un autor que narra. Aquí tens la possibilitat de tenir-los als dos junts", diu Vicenç Boned, al capdavant del projecte Tagomago Collectors Project. Precisament, la gràcia de la fira és aquesta: poder remenar imatges i conèixer qui les ha fetes. Dels 70 autors que participen a la primera edició d'Utopia Photo Market, us en destaquem cinc.

 

Manel Esclusa
En actiu des de finals dels anys 70, Manel Esclusa és autor de sèries que reflexionen sobre el paisatge urbà i tenen la nit com a protagonista. "Està bé que es doni visibilitat a la foto, que se'n parli –explica–. Portem anys de retard en comparació amb països com Estats Units i França i calen iniciatives com aquesta perquè la cosa s'activi".

 

 

Israel Ariño
Són vells coneguts amb l'Esclusa, i comparteixen estand. Aquí, el fotògraf representat per la Galeria VU de París, exhibeix sèries de fotogravats a més d'altres projectes fotogràfics, com els que desenvolupa amb Ediciones Anómalas.

 

 

 

Guillem Valle
El fotoperiodista Guillem Valle, reconegut amb un premi del World Press Photo a l'edició del 2011, presenta el treball que ha realitzat en els darrers dotze anys sobre les nacions sense estat. "Faig el contrapunt a la narrativa moderna que vincula la identitat personal o col·lectiva amb la territorialitat limitada", explica. Les fotografies fetes a Borneo Malayo (Malàisia) són potser les que millor expressen la seva estètica; imtages a sota de l'aigua d'unes comunitats que "per ser qui són necessiten el no territori, el mar". És membre del col·lectiu MEMO, que aposta per renovar les fórmules de l''story telling'.

 

 

 

 

 

Enric Duch
Que li diguin que les seves fotografies tenen alguna cosa surrealista, molt Magritte, l'afalaga. Volta per Berlín, on resideix, amb la càmera Leica al damunt i recull elements que semblen fora de context; sovint l'atrau la geometria de l'arquitectura, però també es fixa en com la llum de la lluna i els fars de la Barceloneta es reflecteixen sobre l'aigua del Mediterrani. Aquí presenta 'Camera ludica' i 'Guest house', una sèrie sobre les fotografies de zoològics de Berlín i Stuttgart. "Analitzo els espais arquitectònics on viuen els animals, l'espai de l'ésser viu en contraposició en els espais creats per l'home, espais no animals".

 

 

Lucía Carretero
Ha practicat el retrat durant molts anys. Ara ha decidit aturar-se i treballar amb el que més li agrada: la natura, l'arquitectura i el cos nu, la dansa. "Faig construccions de paisatge arquitectònics amb el que trobo a la natura", reflexiona Carretero. L'atrau el procés, les quatre hores que ha destinat a recol·lectar les pinyes amb les quals crea la instal·lació que després es converteix en escenari de l'acte fotogràfic, protagonitzat per ballarins. "Busco la calma en l'acció", conclou.

 

 

 

 

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments