Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 5 motius per veure la nova de 'Capità Amèrica'
Notícies / Cine

5 motius per veure la nova de 'Capità Amèrica'

Capitán América

No direm que sigui un 'must', però passa millor que un vi amb gasosa en un dia d'agost. O potser sí. Potser és una obra mestra del cine de superherois. Encara hi he de pensar. Just surto del Renoir Floridablanca de veure 'Capitán América: Civil War' en sessió de nit, amb el cul calent de tanta cleca i el cap accelerat. L'argument és de voler pixar i no treure gota: la lliga dels superherois justiciers, aquells que coneixem com a Venjadors, ja no lluiten contra el mal, sinó que es barallen entre ells per una sèrie de desavinences. Des de l'escena inicial a Lagos, Nigèria, de matança i metralletes, camions volant i màquines de rajos X fent càlculs a ritme frenètic, que em surten guspires dels ulls. Tan trepidant i divertida que noto que em cauen dels dits aquestes cinc raons per anar-la a veure.

1. Supera el fiasco de 'Batman v. Superman'

'El amanecer de la justicia' era la gran aposta de la DC Comics de l'any, havia de fer-nos treure pus dels ulls i fer que tots els amants del còmic sanglotessin de gust. Però va deixar els ànims pel terra. Obra de Zack Snyder, aquest 'crossover' que enfrontava els dos herois del capot com dues 'misses' competint per la corona de plàstic en un concurs de popularitat no feia gota de gràcia, i a sobre Ben Affleck li va treure a Batman tot el 'sex appeal' amb què potser passi a la història com el pitjor paper de la seva carrera. I ara que ens hem desfogat, direm que aquest 'Capitán América: Civil War' també enfronta dos justiciers amb poders, el Capità Amèrica i Iron Man, estrelles de dos bàndols de la lliga dels superherois que s'acaben barallant com nens en un pati d'escola. I ho fa amb grapa, nervi i ironia. És el somni humit de tot l'amant de la subcultura ianqui, del pop i el neobarroc.

 

2. Un acudit sobre 'L'Imperi contraataca'

El millor de 'Capitán América: Civil War' no són les explosions ni les llets que es carden uns i altres, sinó l'humor, servit amb el cullerot de l'escudella. Sobretot, des que Spiderman entra en joc, reclutat per Tony Stark perquè ajudi el seu front. Interpretat per Tom Hollant, el fill de Naomi Watts a 'Lo imposible', és un xaval adolescent, que deu atipar-se de cremes antigranets i que amb prou feines dóna ús a la gillette. I a les nits es posa unes ulleres de natació i una disfressa cosida a destralades i es dedica a combatre el mal pels carrers de Queens. És el 'clown' de la pel·lícula, i el que hi aporta la quota de metaficció. A ell se li acudeix, en l'escena del combat final, destruir el gegant d'acer amb una estratègia inspirada en la batalla de l'Episodi VII de 'Star Wars', aquella en què lluiten en un planeta nevat contra uns bitxos gegants de ferro que tenen les potes més llargues que Rita Hayworth.

 

 

 

 

 

 

3. L'heroi que volia ser una 'majorette'

No tindré la barra de dir que el Capità Amèrica sigui el millor superheroi de la Marvel Comics, però el seu aspecte de 'majorette' isotònica que se'n va a animar l'equip de rugbi de l'institut amb una bandereta dels Estats Units sempre m'ha inquietat. En general, els seus iguals destaquen per tenir una força de ferro, un genoll elàstic o unes urpes de pantera que claven com punyals. Ell sembla l'esperit de l'Oncle Sam encarnat en un 'body builder'. No puc evitar que se m'escapi el riure per sota del nas cada cop que adopta la postura del 'Discòbol' i llença l'escut com un bumerang. El seu nom de batalla és Steve Rogers. Recordem aquestes vinyetes de Jack Kirby del 1941, relatant el dia de la transformació, quan va passar de fideu d'arròs a tenir uns pectorals com timbals africans.

 

4. El gòlem de Praga i la Guerra Freda

Parlem de Bucky Barnes, el Soldat d'Hivern de l'antifaç panda, a qui Sebastian Stan dóna vida des de 'Capitán América: el primer vengador'. Potser no és un gran lluitador, però com diuen els còmics sap com rebre un cop de puny. I en aquesta última entrega de la saga Marvel se'n fa un fart. Però el que és més emocionant d'aquest personatge són les seves semblances amb el Gòlem, criatura talmúdica de la mitologia jueva, una mena de gegant de fang a qui posaves un paper a la boca amb les ordres que volies que complís i es convertia en el teu esclau, o sicari si feia falta. Amb el cap rentat pels membres de la HYDRA, organització terrorista de l'univers stan-leenista, ara es dedica a complir amb el que li manen. Portarà els Venjadors a barallar-se els uns contra els altres, i provocarà la catàstrofe, una mica com la nèmesi divina que va impedir als humans construir la torre de Babel.

 

 

 

5. La batalla final és una passada

Un dels grans problemes del 'Gladiator' de Ridley Scott era que la millor escena d'espases i cuirassa tenia lloc res més començar la pel·lícula. I després, per molt que tots hi haguem intentat buscar el moment de llagrimeta, la tensió cinematogràfica afluixava. El millor que es pot dir d'aquesta nova entrega de la franquícia 'Capità Amèrica' és que tota l'estona prepara la tensió per a una lluita final, enemistant mica en mica els seus personatges i creant dues línies de foc. Una, la dels que estan disposats a firmar uns acords imposats per les Nacions Unides i aprovats per 117 països després dels fets de Lagos. Dues, la dels rebels que no es volen convertir en marionetes dels governs i prefereixen seguir al marge. Si fossin civilitzats potser haurien mirat de sotmetre-ho a votació dels integrants. Però ells, que de vegades perden la raó pel múscul, prefereixen convertir-ho en una batalla campal on exhibeixen les seves habilitats. Mireu-vos aquesta imatge, i us fareu a la idea de com va la cosa.

 

 

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments