[title]
Són l’espurna que ho encén tot. Una bona ingesta d’ostres pot salvar matrimonis. Aquesta delícia ja no és una vianda reservada per a quatre pijos; ara, tots podem menjar peces de molta qualitat i a preus molt raonables. Aquí teniu la meva guia personal; les 5 (+1) ostres que més calent em posen de Barcelona. En sentit figurat... i en sentit literal també. Brrr.
Ostra amb poma i cogombre
Jöel’s Oyster Bar (Plaça Sant Josep, 13 / Boqueria)
Si el Jerome us dóna una ostra natural, no li digueu que no. Si li caieu bé us la regalarà i us dirà que la mastegueu ben mastegada, que així és com es mengen aquestes joies. A Jöel’s Oyster Bar, ubicat a un lateral de La Boqueria, fan màgia amb aquest mol·lusc bivalve. I no es nodreixen de qualsevol cosa: les ostres que utilitzen tenen el segell de qualitat del mestre francès Jöel Dupuch. La reina, sense dubte és l’ostra amb ponzu i ous de truita, però en fan una ideal per a l’estiu, un artefacte que us deixarà ximples perduts: l’ostra amb poma i cogombre. Ni un Trident Polar Extreme factor 3 milions superaria tanta frescor.
Ostra amb salsa ponzu
Majide (Tallers, 48)
En aquest petit secret japonès fan una de les millors ostres amb ponzu de Barcelona, amb permís de Joel’s Oyster Bar. És una de les estrelles de la carta, si elimineu de l’equació els nigiris còsmics que facturen darrere la barra. Les peces són grosses, carnoses, d’una qualitat excepcional. Regades amb el ponzu de la casa, adquireixen un punt de sabor tan extrem que acabareu levitant com monjo tibetà en èxtasi. Equilibri perfecte entre textura, gust i el pes de la salsa.
Ostra a la brasa amb cansalada i crema de festuc
Suculent (Rambla del Raval, 43)
El meu restaurant favorit del moment i la meva ostra favorita del segle. El Suculent ha convertit l’avorrida oferta gastronòmica de la Rambla del Raval en una de les festes gastronòmiques més brutals de Ciutat Vella. Cada cop que hi vaig surto arrossegant la mandíbula i no em permeto pagar el compte fins que no m’ha arribat una de les ostres de la casa. Això és art: parlo d’una ostra tíbia amb un gust demencial de brasa, una làmina de cansalada de màxima qualitat i una salsa verdosa de festuc per la qual podria assassinar algú. El material del qual estan fets els putus somnis.
Ostra amb ‘aguachile’ verd
Oaxaca (Pla de Palau, 16)
Aquesta ostra faria ballar dembow a Benedicto XVI. Les perles de l’Oaxaca arriben en una safata de pedres, com si fossin una estrella fugaç de frescor. La salsa ‘aguachile’ verda està meravellosament equilibrada amb el gust de l’ostra, i deixa un rastre picant, vigoritzant, gosaria dir que gairebé sexual a la punta de la llengua. Un dels afrodisíacs més efectius i deliciosos de Barcelona. Us garanteixo que funciona. Molt bé.
Ostra amb ponzu i ous de salmó
Tickets (Paral·lel, 164)
Al Tickets s’hi ha d’anar i punt. Haureu de lluitar per una reserva amb un ganivet entre les dents, d’acord, però si aconseguiu una taula, accedireu a un món de fantasia culinària que us deixarà més petrificats que l’alien que penja del sostre del local. Si hi aneu, us ordeno que no deixeu passar les ostres. Em diuen que totes les varietats que preparen podrien figurar en aquest destacat, però servidor es va decidir per una obra d’art amb salsa ponzu i ous de salmó; una perla orgiàstica de la qual encara tinc reverberacions a les papil·les gustatives. Obra mestra absoluta.
BONUS TRACK
Tartar d’ostra i vieira
Topik (València, 199)
Fa temps que no hi vaig, però la darrera vegada, el Topik em va rebre amb una col·lecció d’ostres d’autor d’atac d’ansietat. Res em fa pensar que hagin canviat aquesta veneració pel mol·lusc més sexy del món. Aquí no hi ha una ostra per sobre de les altres, són totes al·lucinants. El més recomanable és que deixeu que els experts us aconsellin. Ara bé, si encara fan el tartar d’ostres i vieira (amb wasabi, guacamole i algues, si no recordo malament) llenceu-vos-hi de cap. És un invent còsmic.
