[title]
Un any més, he passat la nit en blanc veient els Oscars, patint les conseqüències del nostre fus horari i intentant vèncer la son a mesura que les manetes del rellotge avançaven. Aquest any, la cerimònia es va allargar fins gairebé dos quarts de set del matí. Hi ha anys, la veritat, en què l'esforç no paga la pena, en què la gala dels Oscars és un espectacle coreogràfic que no deixa empremta, dissenyat pel lluïment de la indústria de l''entertainment' americà, que pot ser extremadament insubstancial i epidèrmic. Però no, no és el cas de la gala d'ahir. Mal dormit i renegant, em llevo amb cinc raons per les quals, crec, la recordarem tota la vida. O, si més no, avui ens poden fer reflexionar.
1. Un error que no s'oblidarà fàcilment. Fa hores que les xarxes socials treuen fum. La gala dels Oscars va culminar amb una espifiada que passarà a la història. Us ho explico en temps real. Faye Dunaway i Warren Beatty, que celebraven els 50 anys de l’estrena de ‘Bonnie and Clyde’, surten a l'escenari del bracet per entregar l'Oscar a la Millor pel·lícula. Obren el sobre, Warren Beatty es posa a riure, Faye Dunaway anuncia que el premi és per a ‘La la land’, puja tot l’equip de la pel·lícula i quan van per la meitat del discurs d’agraïments algú els avisa que hi ha hagut una equivocació. Resulta que la guanyadora és 'Moonlight'. Segons va explicar Beatty, pocs segons després, al paperet que li van donar hi deia "Emma Stone per 'La la land'". Algú s'havia equivocat i li havia entregat el sobre de l'Oscar a la Millor actriu. I tots plegats van ficar els peus a la galleda.
2. Hollywood és una mica menys racista. L'any passat, la gala dels Oscars va estar marcada per la polèmica dels #oscarssowhite, un 'hashtag' que denunciava l'absència d'actors negres en les nominacions. Chris Rock, que feia de mestre de cerimònies, va aprofitar el seu monòleg de benvinguda per acusar l'Acadèmia de discriminació racista. Sembla que les seves paraules van fer efecte. Aquest any, sigui per efecte rebot a les polítiques xenòfobes de Trump, sigui per mer atzar, Hollywood ha agafat la diversitat per bandera. Tres de les pel·lícules que acumulaven més nominacions, 'Moonlight', 'Fences' i 'Figuras ocultas', tenien un càsting negre, que va quedar representat en totes les categories d'interpretació. Mahershala Ali i Viola Davis van guanyar els Oscars als Millors actors de repartiment. I Denzel Washington i Ruth Negga competien pels Oscars al Millor actor i a la Millor actriu protagonistes. Per cert, sembla que en Denzel es va endur una bona emprenyada, quan va veure que se n'anava amb les mans buides.
3. El tuit a Trump és 'trending topic'. Teníem els nostres dubtes sobre el mestre de cerimònies. Ja dèiem que l'any passat Chris Rock va deixar el llistó molt amunt, i tot apuntava que aquest 2017, per no buscar-se problemes, hi posarien per amfitrió algun home de palla que portés la gala amb quatre acudits inofensius. No va ser així. Jimmy Kimmel es va mullar, atacant el govern de Trump amb la llengua esmolada. "Ara mateix ens està veient gent de tot el món que ens odia", va dir res més començar. Va fer referència a l'exclusió del New York Times i la CNN als actes de la Casa Blanca com un atac a la llibertat de premsa, que ens hauria de tenir a tots esgarrifats. Però el millor moment, sens dubte, va arribar a mitja festa, quan va decidir fer-li un tuit al president dels Estats Units, que des que havia començat la gala tenia el canal de Twitter completament inactiu. "Meryl Streep et diu hola", deia el missatge, amb una mala llet encomiable.
4. El discurs d'Asghar Farhadi. Però Kimmel no va ser l'únic a ficar-se amb Trump. El cineasta iranià Asghar Farhadi, que estava nominat en la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa per 'El viajante', va anunciar setmanes enrere que no assistiria a la cerimònia perquè es negava a posar un peu en territori americà. El veto de Trump a la immigració i el projecte del mur de Mèxic li semblaven un insult per a la gent del seu país. El cas és que, finalment, es va endur l'Oscar, i va pujar a recollir l'estatueta la seva productora, amb un paper rebregat entre les mans que contenia el discurs d'agraïment. Farhadi no es va tallar un pèl. Breu, concís, sense embuts, va deixar claríssim que en un país governat per Donald Trump ell no posaria els peus. Fins i tot des de la distància va saber deixar petjada. Per cert, 'El viajante' arriba a sales aquest divendres, i és una pel·lícula excel·lent. No us la perdeu.
5. La ciutat de les estrelles s'apaga una mica. És cert que 'La la land' va recollir més guardons que cap altra pel·lícula, incloent algunes de les categories importants com l'Oscar al Millor director per a Damien Chazelle i l'Oscar a la Millor actriu per a Emma Stone. Però tothom n'esperava més. Partia amb 14 nominacions, un rècord que només havien assolit 'Titanic' i 'Eva al desnudo', i encara que era difícil que se les endugués totes tenia molts números de convertir-se en el musical més premiat de la història dels Oscars, superant la marca de 'West side story', que l'any 1961 es va endur deu estatuetes. El seu èxit als Globus d'Or li havia donat molta empenta. No només no va igualar els deu Oscars de 'West side story', sinó que en va quedar molt lluny. I tot i així, m'encanta que el bacallà quedi ben repartit. Senyal que hi havia bona competència, i això per als cinèfils sempre és motiu d'alegria.
