[title]
Al voltant de les 20.30 h, la plaça de davant de l'Auditori, al Fòrum, era una desfilada de vestits de marca, pentinats extravagants i, es clar, molta faràndula del món del cinema esperant entrar a l'Auditori per veure com es repartia el bacallà als premis Gaudí d'enguany. Un cop a la gala, els triomfadors varen ser 'Truman' (de Cesc Gay, amb 11 premis), 'El camí més llarg per tornar a casa', 'El Rey de la Habana' i 'Anacleto', però això no ens interessa ara, tothom ho sap. El que probablement no sabreu és que a les aturades publicitàries els mestres d'Espai Dual van oferir-nos xous genials, que al pica-pica de després de la gala hi havia cua per beure xarrups com si fossin les 5 de la matinada d'un dissabte a l'Apolo i que els ballarins de la gala van improvisar un xou davant del Dj que ens va deixar bocabadats. Aquí teniu un recull d'algunes coses curioses que van passar a la vuitena edició dels Premis Gaudí.
1. A molts no ens va acabar d'agradar el xou de Rossy de Palma. La manera d’interactuar amb el seu propi playback no va sortir bé, però la mestressa de cerimònies dels Gaudí va saber continuar presentant la gala amb dignitat després de no sortir guanyadora com a millor actriu secundària. En el record queda com de malament s'ho va prendre Antonia San Juan, presentadora dels Goya 2000, quan no va guanyar el premi a Millor Actriu Revelació. Va estar de morros tota la cerimònia i això va afectar la qualitat de la gala. Ahir, amb Rossy, això no va passar.
2. Hi va haver un nadó... i no va passar res. Tampoc va ser notícia ni s'ha de criminalitzar la mare pel fet de fer-ho. L'actriu Mercè Llorens va aparèixer amb el seu nadó al photo-call de la gala i va cridar que cal "reivindicar a la dona mare".
3. Al pica-pica de després de la gala s'hi van servir crispetes, guacamole, torrons... i xarrups d'un licor d'herbes súper popular a les discoteques. Tot s'ha de dir, no va ser el piscolabis més generós i complert del món, però en aquest licor i en cerveses no es va escatimar.
4. Els ballarins de la gala, també durant el pica-pica posterior i en un moment d'eufòria (potser provocat pels 'xupitos') van improvisar un xou de ball espectacular davant del Dj que va fer que molts ens penedíssim de no haver-nos fixat més en ells durant la gala. Molt cracks!
5. Isola Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, va fer un discurs molt adient i amb el toc reivindicatiu necessari amb frases com “Sense cultura no hi ha país i sense cine, no hi ha cultura." El discurs no va ser precisament llarg, però els homenots encarregats d'emportar-se a qui s'excedís de temps gairebé la tallen al final. No sabem com hauria reaccionat Isola si això hagués passat...
6. El millor de la gala només el vam gaudir els qui hi vam anar. No ho diem per fer enveja, però és que durant els espais publicitaris vam poder veure el xou d'Oriol Pla, Blai Juanet i Marc Sastre. Ells són els nois d'Espai Dual i fan un espectacle mut ple d'enginy i humor. Va ser genial!
7. La decoració, inspirada en el Gran Gatsby, sí que ens va agradar. El pentinat de Rossy a l'estil Louise Brooks als anys 20 també estava encertat, així com el fet d'apropar l'estètica dels premis al surrealisme (per exemple, amb el barret de pa de Rossy) o el toc cabaret i d'avantguarda del xou, però Rossy es va veure superada per la situació. Hi va haver moments en què no s'entenia què deia i la gràcia natural de l'actriu no va lluir enfront un guió massa recarregat. Tot i això, el moment de la presentadora amb el consolador o l'anècdota del micròfon obert ("estoy jodidilla", va dir) just abans de l'actuació de Sílvia Perez Cruz ens va fer riure molt.
*Fotografies de Paco Amate / David Ruano.
