[title]
Per Ricard Martín i María José Gómez
Black monday. La mort de David Bowie ens cau com un gerro d'aigua freda després que l'artista publiqués el 8 de gener, el mateix dia que feia 69 anys, 'Blackstar', el 25è disc de la seva carrera. Encara en xoc per la notícia, intentem fer un repàs de com ens queda el món ara que Ziggy Stardust ens ha deixat.
1. Ja no tindrem més discos seus nous. En els darrers anys, tanta adaptació a les tendències feia que, quan publicava un disc de Bowie en estat pur, amb menys influència externa, s'esperés amb més ganes. Tornar a sentir el Bowie sense additius en el seu registre més pop ('Hours', 1999) o més rocker ('Reality', 2003 o l'aclamadíssim retorn de 'The next day', 2013) és una il·lusió que no tindrem mai més. Com va passar amb Dylan, Bowie va remuntar una època a mitja asta i cada disc s'esperava, i amb raó, com a un esdeveniment molt especial. Ens deixa, com a comiat, un disc: Blackstar.
2. Per als que mai vam poder veure Bowie en directe, sempre ens quedarà l'espina clavada de no haver aprofitat l'oportunitat quan encara hi érem a temps. Tot i que al llançament de 'Blackstar' ja es va avisar que no hi hauria gira de presentació, nosaltres, optimistes de mena, vam conservar l'esperança que potser canviaria d'opinió. Fins i tot a l'estiu va córrer per Twitter un cartell fals del Primavera Sound 2016 que anunciava que David Bowie interpretaria Space Oddity. Aix...
3. Els músics es queden sense àngel de la guarda. Bowie va actuar com a mentor de rockers. El cas més paradigmàtic és el d'Iggy Pop: el va treure del fang, el va desintoxicar a Berlín i va rellançar la carrera d'algú que ja era vist com a un cadàver amb potes produint alguns dels seus millors discos: 'Raw power' (1973), 'The idiot' i 'Lust for Life', els dos del 1977, no serien com són –o potser ni existirien– si no fos pel Prim Duc Blanc. Trent Reznor, de Nine Inch Nails, el 2013 explicava a Mojo que "el vaig conèixer en una època no massa bona de la meva vida. Ell estava serè i jo no. I em va donar unes paraules de saviesa que em van obsessionar i em van acabar ajudant". Bowie era especialista a acollonir estrelles del rock joves i autodestructives. L'Slash de Guns'n'Roses, en la seva entretingudíssima autobiografia, recorda com, a força de naufragar entre heroïna i Jack Daniels, ja començava a tenir al·lucinacions diabòliques. Bowie –la mare del guitarrista era dissenyadora del seu vestuari en l'etapa de Duc Blanc i van ser parella– el va trucar i li va fer una estirada d'orelles afectuosa, exemplificada en la seva pròpia experiència, que Slash recorda com a crucial perquè entrés a rehabilitació.
4. La vida serà sens dubte més grisa i amb menys estil sense ell. Poques persones han desenvolupat una combinació tan afinada d'intel·ligència, cultura, bon gust i sentit del risc per fer del disseny i de la moda un aliat artístic. Al nostre imaginari col·lectiu quedaran per sempre les seves caracteritzacions de Ziggy Stardust, Hunky Dory, Aladdin Sane... Si fins i tot li quedaven bé els vestits hippies de dona.
5. El camaleó no vampiritzarà les noves tendències amb el seu talent. Bowie, a banda de ser un gènere en si mateix i una de les tres figueres capitals del pop del segle XX, tenia quelcom que l'humanitzava. I era que no tenia cap vergonya en baixar a l'arena de les tendències musicals i oferir la seva visió de què estava de moda. A 'Outside' (1995) va fer palesa la seva fascinació pel rock industrial, a 'Earthling' (1997), que l'interessava el trip-hop i l'electrònica, i amb la formació de la banda i el disc 'Tin machine' (1989, minuts abans del grunge) va demostrar que encara li anava la canya rockera, tant si era en l'estela del rock dur estil L.A. o fent explícit que era fan de The Pixies i The Replacements. Curiosament, aquesta virtut de camaleó li va valer garrotades per a discos que han millorat amb el pas del temps.
6. Perdem una mirada magnètica, única. Però Bowie no va néixer amb un ull de cada color. Quan tenia 15 anys, un company d'escola, George Underwood, li va donar un cop de puny amb un anell i el seu iris es va quedar dilatat de manera permanent. Per això, segons com semblava que els dos ulls eren de diferent color, tot i que els dos iris eren idèntics.
7. Ja no farà cap altre nou paper per al cinema. D'acord, la seva carrera com a actor no va arribar a l'altura de la de músic però la seva personalitat va fer memorables alguns dels personatges que va interpretar, com ara de rei dels Goblins a 'Laberint', de vampir a 'L'ànsia' i de presoner a 'Bon nadal, Mr. Lawrence'. Una de les seves últimes aparicions a la pantalla gran va ser com a Nikola Tesla a 'El truc final', de Cristopher Nolan.
Avui tots els fans de David Bowie estem desolats però la saviesa popular via Twitter ens reconforta amb una gran veritat:
-->
