Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 8 raons per les quals, malgrat tot, ens encanta anar en metro
Notícies / Ciutat

8 raons per les quals, malgrat tot, ens encanta anar en metro

freak al metro

El metro és un transport meravellós. D'acord, no és el més còmode del món, hi ha retards, últimament vagues... Però és un dels mitjans de transport més usats a Barcelona i hem de reconèixer que ens encanta: podem fer esport, lligar, fer la migdiada, usar-lo com excusa per arribar tard a la feina... Visca el metro!

 

Retards, vagues, incidències... sempre passa alguna cosa al metro que fa que no arribis a l'hora a la feina, i això, el teu cap ho sap. Ho comprèn i ho accepta. Així que t'agradi o no, pots dir que el metro, sovint, és el teu millor aliat.

 

 

Tard o d'hora acabes descobrint un animalot entremaliat corrents entre les vies i a tu et recorren sensacions que van des del fastig a la tendresa i decideixes que aquesta nit miraràs 'Ratatouille'.
 
Al metro no existeixen prioritats ni avantatges. Ni VIPS ni reservats per a ningú (sense comptar dones embarassades i avis, esclar). Al metro tots som iguals i tots estem al mateix nivell, i això sempre és bo.
 
És una passarel·la de friquis. Des dels que tornen de festa a les 6 de la matinada i es creuen que encara estan a la discoteca fins als guiris amb els mitjons blancs i sandàlies, al metro, si vols, t'ho pots passar molt bé.

 

 

 

 

Entre la parada de Vallcarca i Plaça Espanya hi ha 20 minutets? Pots aprofitar-los per fer una migdiada perfecta. Només has de posar-te l'alarma al mòbil o demanar al del teu costat que et desperti.
Contribueix a l'estimulació del teu metabolisme i el teu hipotàlem. Algunes caminades per fer transbord mereixen una medalla o un dorsal, com a mínim, i els canvis de temperatura (ara suo com un porc, ara em congelo com una sèpia) posen a prova qualsevol Actimel matiner.
Cada viatge, cada vagó, cada seient és una nova oportunitat de trobar l'amor de la teva vida i creuar miradetes fins que un dels dos baixa i et sents com Humphrey Bogart al final de 'Casablanca' i penses "Sempre ens quedarà Llacuna".

 

 

 

És més barat que anar al cine i hi acabes veient escenes de tot tipus: acció, drama, comèdia i, últimament, fins i tot sexe.

 

 

 

 

 

 

 

*Per Pau Roca i Mónica Boixeda

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments