Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

A l’ombra dels bellaombres

Per
Begoña García
Publicitat

Si voleu fugir dels plataners infestats de plagues i trobar un arbre per protegir-vos del sol, busqueu un bellaombra i tindreu el que necessiteu. N’hi ha molts repartits per la ciutat i, amb les seves arrels aèries, el tronc tortuós i esponjós, amb una escorça que recorda la pell d’un elefant, i una frondosa copa són una delícia pels amants de la lectura a l’aire lliure i pels nens que volen trescar fàcilment a les branques.

Originaris de la pampa argentina, van ser introduïts a Barcelona de la mà de Jean Claude Nicolas Forestier, l’arquitecte paisatgista que va projectar l’enjardinament de Montjuïc. Als jardins de Miramar es troben els exemplars més antics, plantats el 1923, i des de la seva ombra les vistes sobre el port i la ciutat resulten més encantadores de contemplar, especialment els dies calorosos d’estiu.

El més gran i probablement el més espectacular conforma un petit oasi en la rotonda de la plaça de Francesc Macià i va ser plantat pel paisatgista municipal Nicolau Maria Rubió i Tudurí, deixeble de Forestier. N’hi ha molts més, a molts dels parcs de Barcelona, com el de la Ciutadella, el de l’Estació del Nord o el de Cervantes, a la Rambla, al passeig Joan de Borbó, a la plaça del Mar de la Barceloneta... Però, sens dubte, els que conformen l’espai més bucòlic a la seva ombra són els de la plaça de Prim, al Poblenou, un oasi mariner tocat pel fresc argentí.

Últimes notícies

    Publicitat