[title]
En això del teatre, hi ha espectacles que fracassen, n'hi ha que fan les paus, n'hi ha que funcionen, i n'hi ha que ho peten. D'aquests darrers, només n'hi ha un parell o tres cada any. I si hi ha un espectacle que està triomfant de debò aquesta temporada, amb entrades exhaurides en moltes funcions des que va aixecar el teló a finals de setembre, aquest és Gente bien, l'intent de La Cubana de fer un musical. Amb dades d'ahir mateix, ja hi ha 85.000 persones que han passat pel Coliseum per veure'l i des de La Cubana calculen que arribaran als 100.000 espectadors a finals de gener. Molts més espectadors que els seus competidors, tot i que segurament amb una taquilla inferior, ja que les entrades són molt més econòmiques. Després de 30 anys donant guerra, és curiós i engrescador que La Cubana continuï aixecant passions. Mirem d'esbrinar per què:
1. Són d'aquí. Qualsevol barceloní mitjà –qualsevol català– va a veure un espectacle de La Cubana i s'hi veu reflectit. Han sabut explotar com ningú les nostres virtuts i defectes, el sentit de l'humor, els tòpics... Ningú no ha tractat tan bé i amb tanta finor la tieta, la sogra, el gendre, l'amanerat, el xuleta... Prototips que tots tenim a casa.
2. El públic se'ls estima i això es nota en les xifres d'ocupació. Estarem d'acord, per exemple, que el seu espectacle anterior, 'Campanades de boda', no era el millor que han fet, però la gent va respondre. Entre anar a veure un espectacle amb segell forà i La Cubana, sempre guanyen ells. Ara, a Gente bien, han superat aquell xou i el boca-orella ha fet la resta. La gent es diu: "anem a veure La Cubana d'abans, la de debò".
3. Han sabut recrear-se. Amb tants d'espectacles damunt les espatlles, ja els començava a arribar l'hora de mirar enrere i aquest Gente bien és un bon primer pas. No direm que és un espectacle antològic, però recull el que són i han estat. Hi trobem bocins d''Una nit a l'òpera', de 'Cómeme el coco', de 'Les Teresines'... Referències explícites que fan que el públic recordi per què estan asseguts al Coliseum i per què han vist tants espectacles de La Cubana.
4. Encara fan riure. Això és el més increïble de tot plegat. Ens han repetit els mateixos acudits una pila de vegades i encara així et mors de riure a la cadira. Saben tocar aquella tecla màgica que activa la nostra part més infantil, la del nen que vam ser, quan només dir-nos que ens farien pessigolles, ja rèiem. Això és La Cubana.
5. Són els grans supervivents d'aquella època gloriosa del teatre independent de finals dels 70 i primers dels 80 i mai no han renegat del seu origen als carrers de Sitges, de Barcelona, de Tàrrega. Van néixer fent esquetxos i posant-ho tot en ridícul. I encara fan el mateix. D'altres, han renegat del que van ser o s'han dedicat a altres coses.
6. Són els més valents. Quan van presentar 'Campanades de boda', van dir que potser havien de plegar, perquè amb la crisi i la caiguda en picat de les gires per l'Estat, no sabien si podrien tirar endavant. Se'n van sortir i van posar els guanys d'aquell espectacle a 'Gente bien'. I així continuaran fins a la fi dels temps. S'ha de confiar molt en tu mateix per treballar d'aquesta manera.
