Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Augmenten els desnonaments de tombes
Notícies / Ciutat

Augmenten els desnonaments de tombes

Cementiri de Poblenou
© Fotokon/Shutterstock Cementiri de Poblenou

El lloguer desbocat està fotent al carrer molts barcelonins. Curiosament, també augmenten els desnonaments de nínxols. Xifres calentetes en primícia del clot (el forat fúnebre, no el barri): segons ens explica Cementiris de Barcelona, han augmentat els desnonaments de cadàvers dels nínxols de la nostra ciutat (encara que ells facin servir la molt més diplomàtica expressió «recuperacions de sepultures»). L'any 2016 es van produir 772 recuperacions de sepultures, una xifra que encara que no sigui dramàtica sí que té tendència a l'augment.

L'evolució de desnonaments de cadàvers ha sigut aquesta des del 2009 fins ara: 572 (2009), 612 (2010), 558 (2011), 208 (2012), 728 (2013), 250 (2014) i 41 (2015). Com es pot veure, és una xifra fluctuant però que va a l'alça. El 2016 es van enterrar 15532 cossos i en van quedar 'al carrer' un 5 % d'aquesta xifra.

Val a dir, però, que és molt més apremiant un desnonament en vida que en mort. Amb l'actual llei de lloguers (liberalitzada pel PP el 2013, 'who else'?), et poden fotre al carrer si deixes de pagar un mes de lloguer. Al cementiri, quan es deixa de pagar la taxa de conservació anual o la concessió, passen vint anys entre l'impagament i la declaració de caducitat de la sepultura. Què passa si us desnonen els ossos? Doncs que aneu a parar a l'ossera comú, junts però no barrejats (a Madrid us incineraran i aneu al cendrer comú. Curiós que això passi en una ciutat on el catolicisme 'hardcore' té, en teoria, més pes que a Barcelona).

El mercat immobiliari dels morts és molt més estable que els dels vius, esclar: una concessió de nínxol a 50 anys ara val ara el mateix que el 2012: 805 €. 30 anys d'arrendament de calaix costen 600 €. Ara bé, llogar una tomba val una pasta: quasi 4000 euros per a una concessió de 50 anys. I a més, ja no es poden comprar tombes a perpetuïtat: «Aquesta opció es va anul·lar l'any 1987. Així s'evita que moltes sepultures es quedin semi-abandonades i que es deteriorin», ens expliquen des de l'empresa mortuòria municipal.

50 anys no són l'eternitat

 

50 anys no són una eternitat
© Gitanna/Shutterstock

 

 

Això implica, esclar, que per a poder descansar en pau per a tota l'eternitat «sempre ha d'haver-hi algú viu de la família que se'n faci càrrec», ens diuen. I els primers 50 anys de l'eternitat surten a compte, però un cop has exhaurit la concessió, perllongar l'estança en el mateix forat val una pasta: 60 euros a l'any! En darrera instància, crec que l'augment de desnonaments de morts es deu als problemes que tenim els vius per pagar casa nostra. Tant senzill com això.

Els morts viatgen de pressa, que deia Bram Stoker, però no tenen pressa, dic jo. I L’Església, com sempre, mira per la pela: exigeix que els socis incinerats es guardin en cementiris i temples, que escampats o a casa no tributen. A mi, que sempre he avorrit la burocràcia (sigui municipal o eclesial), demano, sisplau, que em posin en una caixeta ben maca al menjador del parent que jo trii.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments