[title]
En el seu debut a Barcelona el 2009, amb l'I Am... World Tour, Beyoncé arrencava el seu xou des de dalt de tot, amb una interpretació de 'Crazy in love', aleshores el seu gran èxit, que arribava a tots els fans que hi havia al Palau Sant Jordi –fins i tot els que seien mes lluny de l'escenari– a través d'una pantalla gegant en alta definició –encara una novetat en aquella època– que mostrava la diva nord-americana en tot el seu esplendor. Però després d'aquell inici gloriós, l'espectacle de Knowles s'anava desinflant fins a l'avorriment.
Ahir, a l'Estadi Olímpic, davant de 46.000 persones en l'única parada a la Península de The Formation World Tour, la gira amb que presenta 'Lemonade' –no només la seva obra magna fins ara sinó també el millor disc de pop i R&B del 2016–, la sensació va ser una mica la mateixa: una arrencada apoteòsica, amb la brillant 'Formation', primer 'single' de l'últim àlbum i evidència de l'evolució de la cantant, d'aspirant al tron de la reina Madonna a líder indiscutible de l'avantguarda del pop 'mainstream', però que perdia força quan Bey s'allunyava del repertori del nou disc. I això que la seva anterior actuació a la ciutat, amb The Mrs. Carter Show World Tour el 2014, havia estat rodona.
De pirotècnia n'hi va haver molta. Literalment, amb focs artificials i llançaflames l'escalfor dels quals arribava al públic en l'explosiva i vibrant 'Run the world (Girls)'. I figuradament, amb l'escenari presidit d'un enorme cub que ens oferia la imatge gegantina de la diva en diferents porcions: a cos sencer, en pla americà o un pla detall dels malucs, sempre a la vista en un vestuari que en els sis canvis va reelaborar en clau d'alta costura el concepte de mallot, natges aparentment al descobert, però mantingudes a lloc per malles invisibles de color carn.
El xou va ser enlluernador: tant que en alguns moments només era possible seguir el que passava a l'escenari a través de les pantalles perquè mirar-lo directament et deixava veient només pampallugues. Però quan els llums cegadors et permetien mirar el conjunt, t'envaïa certa sensació de 'déjà vu': les coreografies amb les dotze ballarines en formació, puny enlaire a imitació de la salutació de les Panteres Negres, recordaven l'actuació de Knowles a l'intermedi de l'última final de la Superbowl; Beyoncé refregant-se sobre una butaca –en aquesta gira ho fa amb 'Rocket', a The Mrs. Carter Show World Tour ho feia a 'Drunk in love', del mateix disc del 2013, que també va recuperar ahir–; i molts dels vídeos dels interludis eren reciclats de la versió audiovisual de 'Lemonade'.
Al cap i a la fi, si per una cosa s'ha criticat a Beyoncé és per reutilitzar idees alienes (als videoclips de 'Countdown' i de 'Hold up', dues cançons presents en aquesta gira). I quan tornaves a veure les imatges del casament de Bey amb Jay-Z, que a la versió visual del disc serveixen per il·lustrar la reconciliació amb el marit adúlter en la narrativa de l'àlbum, et preguntaves si no hagués estat millor estalviar-se un canvi de 'look' –els interludis li servien per canviar-se de roba, i va haver-hi un parell de models amb què Knowles a penes va cantar tres temes– i haver interpretat versions més llargues de 'Hold up', 'Crazy in love' i 'Runnin' (Lose it all)' (la seva recent col·laboració amb Naughty Boy), tan curtes que van ser merament testimonials.
Però tot i que els interludis van tallar el ritme de l'espectacle, generant massa alts i baixos, The Formation World Tour brillava en tot el seu esplendor quan Beyoncé recorria als temes de 'Lemonade', especialment la catàrtica 'Freedom', el millor número del xou, amb la cantant i la seva escorta de ballarines ballant en un escenari al centre de la pista, ple d'aigua fins als turmells: la frenètica coreografia va anar esquitxant la diva que, xopa, va recuperar 'Survivor', de la seva etapa amb Destiny’s Child, i va acabar, com és habitual, amb la balada 'Halo'. Va ser l'únic moment, quan la humitat arrissava els seus cabells rossos abans perfectament planxats, en què Beyoncé es va veure natural. Grinyola una mica que algú que fa bandera contra la dictadura de la imatge en cançons com '***Flawless', també al repertori d'ahir, s'esforci tant en semblar perfecta.
