Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Cabòries d'un jurat

Escrit per
Pere Vall
Publicitat

Poder i responsabilitat
Tot gran poder comporta una gran responsabilitat. Ho saben Spider-Man i el seu oncle Ben, i ho sabem tots aquells a qui, un cop, dos, tres, quatre... ens han fet jurat d'un certamen de cinema. De llargs o de curts, de ficció o documental. Una vegada acceptes l'oferta, comença un llarg procés físic i mental. Físic perquè has de destinar moltes hores a jutjar aquestes obres, en el transcurs d'un festival o, abans, des de casa teva. Mental, perquè t'assalten els dubtes, t'assetgen infinites preguntes i, vaja, tens la temptació de fer la teva important tasca malament.

No abaratim el procés
I què vol dir malament? Doncs, si et trobes en el cas que has de veure les pel·lis a l'ordinador, passar-les ràpidament, amb l'accelerador posat, veient només el principi i el final. És una temptació (som humans!) que s'ha de vèncer per respecte a qui ha confiat en tu i als autors dels treballs.

Molt per descobrir
Últimament m'ha tocat ser jurat d'un concurs de curtmetratges. Alguns curts, de 30 minuts, mare meva... Si comets el pecat de mirar-los d'una manera destralera, potser t'estàs perdent títols tan brillants com 'El adiós', de Clara Roquet, o 'Tiger', el debut darrere la càmera d'Aina Clotet.

Tiger (Trailer) - Aina Clotet from Marvin&Wayne on Vimeo.

Un tema d'organització i d'ètica
Jurats professionals o ocasionals, assumiu sempre la responsabilitat i, us paguin per la feina o no, mireu-vos les pel·lícules de principi a final. Organitzeu-vos. Traieu la calculadora i sumeu els minuts de les peces que heu de valorar. Val la pena. Compensa. Sobretot, al vostre interior.

Últimes notícies

    Publicitat