Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

De l’escenari a la pantalla

Per
Begoña García
Publicitat

Són pocs els dramaturgs i directors d’escena que s’atreveixen amb el repte cinematogràfic, però sembla que el fenomen va en augment. La Carol López és una de les valentes que ho intenta. Li agrada barrejar llenguatges i sap fer cinematogràfic el teatre i teatral el cinema. Va debutar rere la càmera amb Germanes, la comèdia amb la que va assolir un gran èxit nacional, i ara repeteix experiència amb Res no tornarà a ser com abans, l’últim text propi que va dirigir a la Villarroel, ara fa tres anys. Una història que parla de dues parelles que volten els 40 i pateixen la crisi, l’econòmica, la sentimental i sobretot l’emocional, la que els enfronta a la por de fer-se grans. Per a la producció televisiva ha comptat amb els mateixos actors que van donar vida als personatges a l’escenari: la Dolo Beltrán, l’Andrés Herrera, l’Olalla Moreno i l’Andrew Tarbet. “Hem fet coses molt xules...”, explica. “Tota la peli està rodada amb càmera a l’espatlla o amb pla seqüència, per veure les escenes completes.” Unes escenes que surten dels interiors i recorren Barcelona pels terrats, les platges i racons tan emblemàtics com el Liceu.

L’autor i director Llatzer Gàrcía també s’hi ha llençat rere la càmera. Ho fa amb La pols, el muntatge de petit format estrenat a la Sala Flyhard que va guanyar el premi de la Crítica 2014 com a millor text català de l’any i que ara trasllada al cinema debutant com a director. Una història que comença amb la notícia del pare mort i acaba amb el seu enterrament. Ell també manté l’equip que va donar vida als seu personatges a l’escenari, la Marta Aran, la Laura López i en Guillem Motos, i els mou per una Barcelona que fa de teló de fons.

De traslladar els èxits teatrals a la pantalla (tot i que no propis), qui més en sap a casa nostra és en Ventura Pons, que es va iniciar allà pels noranta amb èxits com Actrius, de Benet i Jornet, o Carícies, de Sergi Belbel. Ara enllesteix El virus de la por, la versió cinematogràfica de El principi d’Arquímedes, una obra que toca des d’una perspectiva valenta l’espinós tema dels abusos sexuals, i que va consagrar el dramaturg i director teatral Josep Maria Miró al Grec 2012, amb Rubèn de Eguia i Roser Batalla de protagonistes de totes dues produccions.

Històries, protagonistes i equips tot terreny que ens van emocionar en la intimitat del teatre i que ara esperem amb ganes retrobar a la pantalla gran.

Últimes notícies

    Publicitat