[title]
Pujo al metro. Després de superar un concert de rap al mig del vagó, saltar per sobre d’una bicicleta i obrir-me pas a hòsties en un coàgul de guiris, aconsegueixo fer-me fort a un racó del comboi. Respiro.
I detecto que un paio s’aixeca dels seients reservats, deixant al descobert el dibuix d’una iaia que recorda enormement a una vídua de poble castís. És calcada a Doña Urraca, el magnífic personatge de còmic creat per Miguel Bernet a Pulgarcito. Porto mesos mirant-la de cua d’ull a les instal·lacions del metro de Barcelona. Resulta que es diu Karma i l’han posat al seient per recordar als incívics que aquella àrea està reservada per a avis, embarassades i lesionats. ¿Impacte de Doña Urraca? Zero.
Aquesta senyora de Puerto Hurraco és l’as a la màniga de TMB per eradicar els comportaments incívics i les infraccions que es cometen cada dia al transport públic. Un disseny lleig, gris, inofensiu. Des del gener, la senyora Karma ens avisa que el karma és molt puta i que si ens portem malament al metro, la llei kàrmica ens ho farà pagar. No et colis, que l’univers s’hi torna!
Si els usuaris incívics es passen pel voraviu l’amenaça de pagar multes, quina mena de cas li fotran a les amenaces budistes d’una Doña Urraca mal dibuixada? Diria que hi ha una desproporció de to enorme entre el missatge que es pretèn enviar i el missatger que s’ha utilitzat. Trobo difícil que la gent es prengui seriosament aquesta caricatura. La inversió en aquesta campanya podria haver-se dedicat a estratègies més serioses; a conscienciar els viatgers d’una forma més directa, com si fossin adults, amb treballadors de carn i os.
No obstant això, si la intenció es continuar enviant missatges als usuaris de transport públic amb personatges de tebeo, proposo que els artífex de la idea ampliïn el focus, i que Doña Urraca tingui reforços a la propera campanya de conscienciació... Amb l’ajuda de les germanes Gilda, Gordito Relleno, la família Trapisonda i el reporter Tribulete l’incivisme al metro té els dies comptats.
