Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Doña Urraca contra l’incivisme: guerra perduda
Notícies / Ciutat

Doña Urraca contra l’incivisme: guerra perduda

Seient del metro

Pujo al metro. Després de superar un concert de rap al mig del vagó, saltar per sobre d’una bicicleta i obrir-me pas a hòsties en un coàgul de guiris, aconsegueixo fer-me fort a un racó del comboi. Respiro.

I detecto que un paio s’aixeca dels seients reservats, deixant al descobert el dibuix d’una iaia que recorda enormement a una vídua de poble castís. És calcada a Doña Urraca, el magnífic personatge de còmic creat per Miguel Bernet a Pulgarcito. Porto mesos mirant-la de cua d’ull a les instal·lacions del metro de Barcelona. Resulta que es diu Karma i l’han posat al seient per recordar als incívics que aquella àrea està reservada per a avis, embarassades i lesionats. ¿Impacte de Doña Urraca? Zero.

Aquesta senyora de Puerto Hurraco és l’as a la màniga de TMB per eradicar els comportaments incívics i les infraccions que es cometen cada dia al transport públic. Un disseny lleig, gris, inofensiu. Des del gener, la senyora Karma ens avisa que el karma és molt puta i que si ens portem malament al metro, la llei kàrmica ens ho farà pagar. No et colis, que l’univers s’hi torna!

 

La Karma, protagonista de la campanya de civisme de TMB.

 

 

 

 

Si els usuaris incívics es passen pel voraviu l’amenaça de pagar multes, quina mena de cas li fotran a les amenaces budistes d’una Doña Urraca mal dibuixada? Diria que hi ha una desproporció de to enorme entre el missatge que es pretèn enviar i el missatger que s’ha utilitzat. Trobo difícil que la gent es prengui seriosament aquesta caricatura. La inversió en aquesta campanya podria haver-se dedicat a estratègies més serioses; a conscienciar els viatgers d’una forma més directa, com si fossin adults, amb treballadors de carn i os.

No obstant això, si la intenció es continuar enviant missatges als usuaris de transport públic amb personatges de tebeo, proposo que els artífex de la idea ampliïn el focus, i que Doña Urraca tingui reforços a la propera campanya de conscienciació... Amb l’ajuda de les germanes Gilda, Gordito Relleno, la família Trapisonda i el reporter Tribulete l’incivisme al metro té els dies comptats.

Advertising
Advertising

Comentaris

3 comments
Mariví S

Mira, una buena foto de mis piernas de embarazada, hinchadas y bien decoradas de varices, sería una foto muy adecuada para recordar que todas las que llevamos una criatura dentro contándonos la circulación necesitamos esos asientos

Adrià S

Des del punt de vista de la comunicació crec que és intel·ligent utilitzar la Karma per recordar-te que no hauríes de comportar-te com un energúmen al transport públic.
El missatge no és per la gent que es creu per sobre la resta i fa servir aquests seients impúnement, a aquests només se'ls convenç per la via punitiva (que després opinaran injusta). El missatge, en canvi, és molt útil per la gent que, sempre complim, però que algun dia no ho fem del tot bé o ens falta empenta per dir-li a l'incívic de torn que posi els aurículars al móbil.

És tan necessari comunicar amb qui ho fa malament com amb qui ho fa bé i necessita ànims per no sentir-se part d'una causa perduda. I l'humor, en un lloc hostil com és el metro de Barcelona, s'agraeix molt!

Montse E

Tienes toda la razón. Viajo a diario y cafa dia que tenemos a los despistados que mirando o el movil o haciendose los dormidos ,o subiendo a los niños a los asientos reservados pasan de la gente mayor y gente que precisa sentarse. Mi madre con 74 años y una enfermedad en las piernas inchafas como botas, hace un trayecto depie fe sagrada familia a pubillas casas,y nadie es capaz de cederle su asiento. Es una vergüenza tan grande ,no solo los asientos reservados si no cualquier asiento.

Todos somos hijos de alguien ,algunos solo somos hijos de p......