Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

El croissant de xocolata també existeix

Per
Òscar Broc
Publicitat

El gran marginat. El secundari etern. Quants cops heu vist llistes amb els millor croissants de Barcelona? Dotzenes. Centenars. Ara bé, sempre es tracta de croissants a seques. Pam! Res més. Aneu a Google i veureu. Ens agrada tant aquesta vianda banyuda que fins i tot organitzem un concurs a nivell estatal de reconegut prestigi on escollim el millor de l’any. Com si no hi tinguéssim res millor a fer.

Bromes apart, puc entendre aquesta obsessió; el croissant és un dels elements gastronòmics més habituals de la dieta barcelonina. Si mireu al vostre voltant quan esmorzeu, veureu que la majoria de clients es dediquen a cos i ànima a disseccionar-ne un amb el cafetó i ‘El Periódico’. És l’opció que menys culpable et fa sentir quan optes per la sacarosa matutina, en detriment del clàssic mini de formatge.

El que no entenc és perquè al croissant clàssic de mantega –el més avorrit de la família- és l’únic que rep totes les atencions. Sembla que només existeixi ell. Ja és hora que el culte cada cop més nombrós del croissant de xocolata es faci sentir. Sou dels meus? Voleu el vostre croissant farcit fins a rebentar de cacau? Farts dels aires de superioritat del croissant normal? Aquí teniu el meu top 5 de peces xocolatades. Ah, i no dubteu a deixar els vostres llocs favorits al comentaris!

1- Hofmann (Flassaders, 44) - BORN

En general, tots els croissants farcits de la Hofmann li donen mil voltes al model bàsic. En trobareu de mango, gerds, mascarpone -una brutalitat- o fins i tot poma blanca, però en tenen un de xocolata que em torna absolutament boig i no té rival en tota la ciutat. La massa és perfecta, cruixent i consistent, un prodigi de l’enginyeria croissantera. Quan l’aixafes suaument amb els dits, supura un torrent de xocolata celestial, una xocolata cremosíssima que us tornarà a la infància i us recordarà aquells gelats de cacau amb llet que us fotíeu amb els ulls en blanc de ben petitons. Nivell Déu.

2- Forn Sant Jordi (Llibreteria, 8) - GÒTIC

Una tanqueta sòlida a l’estil català, és a dir: aquí s’imposa la massa i el xocolata, no els vessaments tòxics de mantega. S’agraeix que es passin pel voraviu el llegat francès i apostin el clàssic model patentat als forns de Ciutat Vella. Parlo d’una peça generosa, pesada, amb molla esponjosa, recoberta amb línies de cacau líquid al llom i una biga de xocolata en forma de pastilla perfecta al seu interior, ni massa dura, ni massa tova; ni massa gruixuda, ni massa fina. Puto himne generacional.

3- Brunells (Princesa, 22) - BORN

Des de fa eons, Brunells fa el croissant de xocolata com en Frank Sinatra: a la seva manera. Des que en sóc client, i ja fa molt d’això, ha mantingut la fórmula intacta. El algoritme d’aquesta joia és d’allò més efectiu: una base sense banyes amb una pasta fullada cruixent per fora, però summament flonja per dins. Als budells del bitxo, trobareu un riu de xocolata suau, en crema, lúbrica, saborosa. El porno vintage dels “xocroissants” barcelonins.

 4- Canal (Muntaner, 566) - SANT GERVASI/LA BONANOVA

Molta mesura amb la mantega: en excés es pot carregar el millor croissant. A Canal ho saben i li apliquen la dosi justa al seu campió de xocolata. La peça transmet pura fiabilitat catalana (amb algun toc afrancesat). El croissant té una mida generosa, sense passar-se. Està deliciosament torrat i juga amb el contrast del cruixent de l’escorça i la textura cotonosa de les tripes de la molla. Per dins, ah, per dins us banyareu en un riu de xocolata de màxima qualitat, de pastisseria top: ambrosia cremosa, gairebé desfeta, amb un sabor no apte per a glàndules salivals sense reserves al dipòsit.

 5-Roura (Calaf, 15) - SANT GERVASI/GALVANY

Aquest establiment és un Delorean que et porta directament al passat, quan els forns catalans tenien encant i no feien pa congelat per alimentar coloms. Aquí hi ha tradició familiar, passió pel producte i classicisme. Al Roura no trobareu croissants cuquis 2.0 amb confitura de cogombre: aquí preparen un croissant de xocolata vintage, senzill, directe i per a totes les butxaques. I el resultat és insuperable; cada mossegada és un retrocés sense cinturó de seguretat al pati de l’escola, quan ens fotíem aquell croissant extasiant abans de jugar el “partidillu” amb la colla. Nostàlgia de la bona a preus populars.

Últimes notícies

    Publicitat