Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Muy Buenas
© Scott ChasserotMuy Buenas

El renaixement modernista del bar Muy Buenas

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Publicitat

Tornarà el mam i la teca al bar Muy Buenas, la joia modernista ravalera de l'any 1924 que el 2014 va ser espoliada pels qui ostentaven la seva llicència i ha estat tancada més de dos anys. La història no pot ser més rocambolesca: els llogaters del bar, quan se'ls va acabar la renda antiga, van desmuntar la majoria dels preciosos elements modernistes catalogats (l'icònic cartell, la barra, mirall i vitralls...) i els van desar en un magatzem a Sant Feliu de Llobregat (es resisteixen a dir que els havien sostret). L'Ajuntament, esclar, els va obligar a restituir les peces, els va multar i els bocins de Modernisme van quedar desmuntats al terra del bar durant més d'un any, un fet que va posar sobre la taula la paorosa fragilitat de segons quin patrimoni urbà.

Bar Muy Buenas
Bar Muy Buenas



Ara, l'Enric Rebordosa, historiador de l'art i empresari de la restauració –és un dels socis que van posar en solfa amb èxit La Confiteria, un altre emblema del modernisme– explica que ell i els seus socis l'estan restaurant per reobrir-lo d'aquí a tres mesos. Vista la seva experiència revifant bars amb patrimoni, l'Ajuntament de Barcelona els van proposar si es volien fer càrrec del local, amb un pressupost de rehabilitació inicial d'uns 80.000 euros, una quantitat que segons l'actual inquilí «s'ha quedat curta», davant el nivell «d'obra faraònica» que requereix la rehabilitació. Segons Rebordosa, «les coses s'estan fent amb molt de rigor»; cada element que es restaura «s'ha de justificar i es consensua amb l'Ajuntament», que els adjudica a un artesà especialitzat. I promet que «serà un Muy Buenas com no s'havia vist mai, amb tot restaurat fins el més mínim detall, i sense les tres capes de vernís que han malmès la fusta del 1924 fins ara». El missatge és clar: la nova propietat no ha vingut a destrossar el local sinó a refer-lo, i allò important «és mantenir el màxim d'elements modernistes».  

L'enfocament gastronòmic també tindrà vocació museística: «Volem que sigui una casa de menjars de principis del segle XX, amb un enfocament més popular de les cases noves d'ara». Per exemple, potser s'hi podrà menjar una fórmula del dia amb una tarifa plana de platillo a vint euros, beure i postres inclosos: bacallà a la llauna dilluns, dimarts ànec amb peres (per dir alguna cosa). Rebordosa vaticina que «la bíblia que dirigirà la cuina seran llibres gastronòmics com 'El que hem menjat' de Josep Pla, o 'La teca' d'Ignasi Domènech» (aquells clàssics que tothom cita però que pocs han llegit). «Per posar un exemple: això serà com si al Gelida hi treballés gent de l'escola Hofmann», fabula: aquest és un símil que fa venir salivera! Al pis de dalt hi haurà una cocteleria estil 'speakeasy' (ja tenen l'experiència del Bar Paradiso), i destaca que la carta de vins tindrà només vins de la terra i dimensió de bodega: «a Barcelona hi ha molts restaurants amb cartes molt llargues, però pocs que tinguin deu referències de l'Empordà i 15 de la terra alta, com farem nosaltres. Cobrirem abastament tot el territori del vi català». En una zona complicada, el Raval profund, el local anirà dirigit al públic local: «Es tracta d'agafar el client autòcton i posar-li un bon restaurant a preu fet».  

Últimes notícies

    Publicitat