[title]
Després de mesos d'indecisió, rumors a dojo, retards injustificats... finalment, ahir es va desvelar qui serà el director del festival Grec: Francesc Casadesús, "a la vista de la proposta artística, el seu desplegament a tres anys vista en relació amb el sector, els públics i la ciutat i, així mateix, atenent l’adequada proposta d’internacionalització i el model de gestió plantejat". L'encara director del Mercat de les Flors –acaba el mandat a final de temporada– serà l'encarregat d'agafar el testimoni de Ramon Simó i els reptes que té al davant no són pocs, ni menors. I val a dir que la resposta del sector ha estat, en general, força positiva, amb aplaudiments inclosos. Aquest concurs del Grec feia més pop que una pedregada. Té uns quants desafiaments al davant:
1. El públic. Els grans festivals de teatre europeus gaudeixen d'ocupacions, sempre, per sobre del 90%. De Temporada Alta a Avinyó, d'Edimburg al Kunsten de Brussel·les. I el Grec fa anys que volta el 60%. Això vol dir que no interessa els barcelonins? La resposta és més complexa que un sí o un no. D'entrada, es fa al juliol, quan la gent prefereix la terrassa al teatre. En segon lloc, mai, mai, ha aconseguit mantenir una línia, sinó que ha anat donant tombs segons qui el dirigia, cosa que ha provocat que ningú no sapigués què era el Grec, construir un públic, una manera de fer, de mostrar les arts escèniques.
2. Dotar-se de personalitat. Si repassem els cartells dels últims 20 anys, veurem que el Grec no té personalitat. Cada any ha tirat cap a una banda diferent. Si a un barceloní li preguntes què és el Grec? Et dirà, si tens sort, que és el festival d'estiu de la seva ciutat. Però potser no sap dir què hi fan... A més, a 35 minuts en tren hi ha un festival, Temporada Alta, que té personalitat, públic i una gran idea al darrere.
3. Posicionament internacional. El Grec coincideix amb el festival d'Avinyó, un certament que ha fet 70 anys i que té una gran idea al darrere, i un naixement tan i més romàntic que el Grec, a banda d'un pressupost que triplica el del Grec. Durant uns anys, hi va haver un acord de col·laboració que, en el fons, va ser ben poca cosa. Ramon Simó ha fet un gran esforç per posiciona el certament a fora, amb trobades constants amb programadors, perquè 'compressin' els espectacles d'aquí. Ara cal fer una passa més.
4. Coproducció. Simó també ha desplegat una interessant política de coproduccions, locals i internacionals, però també cal anar més enllà. En això, en Cesc en sap un niu. Des del Mercat, ha ideat espectacles com el magnífic 'Torobaka' d'Israel Galván i Akran Khan, ha fet internacional La Veronal, i un llarg etcètera. El Grec té prou recursos per parir espectacles amb els grans festivals europeus. O no tenim alguns dels directors d'escena més cobejats d'Europa?
5. Independència. És com un somni impossible, però un dia s'hauria d'aconseguir. Tots els grans festivals públics europeus són idenpendents, és a dir, que tenen oficina pròpia i no depenen de la lògica cultural de l'ajuntament de torn. Tenen, per exemple, el seu propi gabinet de comunicació (que treballa tot l'any) i els seus mecanismes de producció. El Grec, per exemple, no pot produir el 100% d'un espectacle. Com a molt, pot arribar al 51%. I així és molt difícil aixecar el vol. Al director del Grec li és més fàcil agafar el talonari i anar a comprar espectacles nord enllà que parir coses pròpies.
PS: El comunicat que va enviar ahir l'Icub és, com ho diríem, molt fluix. Enlloc diu que Francesc Casadesús és el director del Mercat de les Flors, ni cap mínima dada biogràfica, ni una foto. No diu ni que és de Vic! Si en lloc de Cesc es digués Brian, segur que li haurien fet un reportatge. O si el nomenament hagués estat el director de Parcs i Jardins o de BSM, segur que tindríem l'hagiografia completa.
