[title]
Els membres de la secta del Bloody Mary som uns toca collons perillosos. Estem fotudament pirats. No en passem ni una. Si ens serveixen un refregit de suc de tomàquet Fruco i vodka barat a 9 euros la copa, som capaços d’invocar una aberració interdimensional en forma d’api mutant perquè es carregui el cambrer maldestre i eviti als fetges de Barcelona més succedanis amb lleixiu i salsa Tomator per a guiris sense paladar.
Els falsos profetes haurien de saber que el culte a aquesta beguda és una religió, i amb la fe no s’hi juga. A Barcelona, el frau generalitzat del Bloody Mary comença a ser un problema greu. Podria emplenar les 1008 pàgines de “Jo Confesso” amb un llistat de bars i cocteleries barcelonines que han après a fer el Bloody Mary amb un tutorial de Vimeo. Per un còctel bo que et trobes, t’has hagut d’empassar incomptables aberracions fastigoses que, tret del color, són al Bloody Mary el mateix que Kiko Rivera a la música: caspa camuflada.
No obstant això, el culte secret del Bloody Mary, a través del seu diaca, el mateix que us escriu, ha decidit airejar el nom de les criptes on podreu combregar de veritat, on podreu veure la cara de la deïtat: un cop proveu la sang de l’autèntic déu primigeni anomenat Bloody Mary, l’epifania us farà levitar i parlar en llengües mortes: benvinguts a la secta.
1-Picnic. Comerç, 1-3. (Born)
La mare de tots els Bloody Mary de Barcelona. Abundant, dens, en un pot de confitura, amb cogombre flotant per esmorteir la picor, branca d’api i una broqueta de regal amb olives o cebetes en vinagre per sucar. La clau són els condiments. Li posen una barreja d’espècies i una ruixada de Perrins, tabasco o el que sigui, que t’escalfa per dins, et deixa una picor orgàsmic a la gola i els caps de setmana et proporciona el millor sexe de sobretaula que puguis imaginar.
2-Bloody Mary BCN. Ferran de Blanes, 3. (Gràcia)
Bloodymarylàndia. Insuperables, mil·limètrics, perfectament equilibrats en la dosi de picant, els glops d’aquesta cripta gracienca germana de l’Old Fashioned no només honoren el format clàssic, també es desdoblen en variants amb mescal, aroma de cloïsses, tòfona i tota mena d'experiments juganers. Al meu funeral vull que estiguin ells a la barra.
3-Collage. Consellers, 4. (Born)
El Bloody del Collage és una sobredosi de classe, qualitat, canell i estètica. Són uns mestres del contingut i el continent. Pareixen un Bloody perfectament ajustat, picantó i amb textura de sopa, com ha de ser. Els ornaments compten: llençols de cogombre enrotllats, olives i llimona. Per cert, si et va el hardcore demana el de mescal. Sortiràs volant per la finestra.
4-Solange. Aribau, 143. (Eixample)
Oda al minimalisme. El Bloody que Alfredo Pernía prepara des de temps immemorials és l’essència d’aquest verí en estat pur: got petit i líquid. Res més. Sense branques selvàtiques, sense broquetes, sense olives, sense ficus: només sang, però una sang tan pura que demanaràs més transfusions durant la nit.
5-Balius Bar. Pujades, 196. (Poblenou)
Una maleïda obra d’orfebreria. Diuen les llegendes que maceren el suc de tomàquet amb xili i per això no li posen additius picants a posteriori. Les llegendes diuen moltes coses del seu Bloody Mary, com de les comptes de Jordi Pujol, però mai he gosat preguntar. El millor és mantenir el misteri intacte i beure aquesta meravella fins a rebentar: el morbo és així de cabró.
