Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Guia de supervivència de la Mercè

Escrit per
Maria Junyent
Publicitat

No m'he parat a contar el total d'activitats que es fan a la ciutat durant la setmana que dura La Mercè perquè probablement acabaria per voltants de Nadal, però el programa té 124 pàgines.

Com cada any els carrers i places s'omplen de mostres de cultura tradicional, concerts, teatre de carrer, circ. Hi ha teca per a avis i nens, gent amb ganes de suar la samarreta de nit i dia, aliment per a criatures nocturnes i plats per consumir en família. Tot i que sobre paper sembla que res pot sortir malament, les Mercès viscudes ens fan sospitar que no està de més tenir a mà una guia de supervivència a les festes.

1. No intenteu fer-ho tot. Sembla lògic, però sabem de gent que es creu eterna. Persones que es pensen que poden començar un dissabte al concert de Núria Graham, continuar amb el cara a cara entre Pau Roca i Sau Poler al Fórum, llevar-se per ballar una sardana a la plaça Sant Jaume, fer pinya a un castell, dinar a la Ciutadella, pujar a Montjuïc a veure circ i comprar-se un tocadiscos al Lost&Found. Ens enfrontem a set dies de festa i hem de dosificar les forces.

2. Un escenari per nit. L'oferta de concerts del BAM i Mercè Música és gran, força atractiva i té els escenaris repartits per tota la ciutat, del Fòrum al Raval passant pel Moll de la Fusta. La millor opció, si no voleu passar-vos mitja nit recorrent la ciutat en vagons de metro plens com els de Xina en hora punta, és apostar per un sol escenari i fer-s'hi fort.

3. Provisió de líquid. Tothom sap que les barres dels concerts estan més plenes que la Meridiana durant la Diada. Per sort dels assedegats, els llauners es multipliquen durant els dies de festa, en especial als escenaris de Plaça dels Àngels i Joan Coromines, al voltant dels quals les clavegueres van més plenes de llaunes que de rates, que ja és dir. Si la cervesa no us fa el pes o us toca la moral el fet de contribuir amb el petit comerç il·legal de la ciutat, sempre podeu optar per fer una parada d'avituallament a la bodega/supermercat de barri que quedi més a prop del vostre destí. 

4. Expulsió de líquid. És un dels grans problemes de qualsevol festa al carrer que es faci a Barcelona. Mai hi ha tants lavabos com bufetes a punt d'explotar. Encara i que no sigui cap novetat, el consell més pràctic –transmès de generació en generació– és aguantar-se el primer riu tant com sigui possible. El segon, un cop l'aixeta estigui oberta, és posar-se a la cua del Poli-klyn amb un mínim de 10 minuts de marge abans que caigui el ruixat. Ho diu la dita: És millor prevenir que pixar-se.

5.L'infern és a Rosselló. Es tracta de saber a què ens enfrontem. Per exemple: Si pel motiu que sigui us passa pel cap anar a veure els Crystal Fighters a l'Antiga Fàbrica Damm i no voleu estar a quilòmetres de distància de l'escenari, heu de plantejar-vos seriosament plantar una tenda de campanya al carrer Rosselló el dia abans. Preneu-vos molt seriosament els punts 3 i 4 de la llista i equipeu-vos amb una armadura medieval si no voleu morir esclafats per la pressió d'aquells fans que donarien la seva vida i la dels altres per arrencar un cabell al seu ídol.

6. Porteu cacauets a la bossa. Una de les sorpreses de la Mercè de 2014 va ser l'arribada del Van Van, un comboi de furgonetes gastronòmiques que durant el seu primer any de vida ens han fet creure que el menjar de carrer pot ser tan bo com els plats estrella dels millors restaurants que coneixem. Això si, les cues que es formen davant d'aquests food-trucks són més llargues que la llista d'espera per sopar al Tickets. La qüestió és que l'espera s'ho val. Si no voleu caure en la temptació de clavar una mossegada a qualsevol bon ciutadà abans que la cua acabi, porteu a sobre una bossa de qualsevol cosa comestible.

7.Empapeu-vos de la festa (però que sigui amb límits). Hi ha moments en què l'alegria ens supera. Ve a ser com una sobredosi d'entusiasme en què ens creiem capaços de tot. De fer d'enxaneta, acrobàcies o de ballar una sardana, que a simple vista pot semblar molt fàcil però és una pràctica d'alt risc només apta per a atletes professionals i gent que va amb bicicleta molt sovint. NO HO PROVEU sota cap concepte, sobretot si sou dels qui practiquen amb deliri el punt 3 de la llista.

Últimes notícies

    Publicitat