Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Harrison Ford tornarà a fer d'Indiana Jones
Notícies / Cine

Harrison Ford tornarà a fer d'Indiana Jones

Indiana Jones

Sembla una broma, però no. Fa unes hores que Alan Horn, president de Disney, anunciava que Steven Spielberg dirigirà la cinquena entrega de la saga 'Indiana Jones'. I, el que és més impactant, que Harrison Ford entomarà el fuet un cop més. La pel·lícula s'estrenarà el 19 de juliol del 2019. Sis dies abans, en Harrison haurà fet 77 anys, edat més que respectable, com per persisitir en les seves acrobàcies arqueològiques, sense perdre el pols de la partitura de John Williams. A la ratlla dels 80, qui no té un all té una ceba, i pocs conserven les articulacions en estat d'anar corrent davant d'un roc assassí. 'Chapeau' per a en Harrison. Això sí que és viure al límit.

Com era d'esperar, el públic s'ho ha agafat amb humor. Fa una estona llegia un article d''El Mundo Today' que deia 'Harrison Ford hará de momia en la nueva entrega de 'Indiana Jones''. Per Twitter, la gent proposava títols per a aquest nou episodi, com 'Indiana Jones en el templo de la cadera de cristal' o, el meu favorit, 'Indiana Jones y mis nietos no me llaman nunca'. És impossible que ningú hagi previst que la situació seria blanc fàcil de múltiples acudits, i que el pobre Indi se les hauria de veure tractat de pergamí. I més encara en l'era de les xarxes socials, on els dards van a preu de saldo.

La veritat, tot apuntava que Ford no podria tornar a calçar-se el fedora. Que els de Disney l'obligarien a jubilar-se. Corrien rumors que buscaven substitut, i sonaven noms com el de Chris Pratt, l'heroi dels pectorals d'or a 'Jurassic World', o Bradley Cooper, el Chris Kyle d''El francotirador' de Clint Eastwood. Què els ha fet canviar d'opinió? Potser la influència de l''Episodi VII' de la franquícia 'Star wars', clatellot de la taquilla aquest Nadal, que ja tirava de veterans en el repartiment, de Han Solo, el Falcó Mil·lenari i el peludíssim Chewbacca. Val a dir, però, que l'elenc original de 'Star wars' tenia un paper més aviat honorífic, d'estrella convidada, i que el joc es disputava entre les noves estrelles. Hi havia un relleu generacional més que obvi. Aquí, en canvi...

Però tornem-hi, per què no fer com a James Bond? Per què no tirar de Coopers o Pratts o altres atletes amb sang fresca que es deuen morir per anar cardant fuetades. Fins i tot Daniel Craig, amb bon criteri, ha dit que ni per tot l'or del món tornaria a interpretar el mític 007. Esclar que Bond només té una edat, i s'ha de mantenir en cintura. Per més que les dècades vagin passant, ell ha de conservar-se embalsamat en les aigües de l'eterna joventut, als 40 i escaig, sense dret a l'envelliment. L'ancianitat d'Indiana Jones, en canvi, s'ha anat justificant amb un joc de temps històrics. És a dir, la primera entrega tenia lloc l'any 36, quan el govern americà li encarregava que trobés l'Arca Perduda abans que els nazis, que la buscaven amb afany de fer-se encara més poderosos, a partir d'una fantasia de l'Antic Testament. 'El reino de la calavera de cristal', en canvi, passava el 1957, vint anys més tard.

Tinc entès que aquest cinquè capítol reprèn la història allà on 'El reino de la calavera de cristal' la va deixar. No em demaneu que us doni més detalls, perquè tot i que es va estrenar l'any 2008 és una pel·lícula que he tingut a bé d'oblidar. Només recordo que els dolents ja no eren els nazis, sinó els agents del govern soviètic, com en una novel·la de John Le Carré. I també que hi havia una mica de terror còsmic, amb ovnis i extraterrestres, potser esperant la crida de Cthulhu del cicle lovecraftià. Fins al juliol del 2019, encara tenim marge per refrescar la memòria, i esperar alhora que aquest nou capítol, sembli o no el protagonista una mòmia egípcia, no sigui un altre fiasco de dimensions siderals.

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments