[title]
La reunió efímera de dissenyadors consolidats amb marques llamineres, descomptes sonats i propostes culturals i gastronòmiques en un entorn patrimonial insòlit és, sí o sí, una combinació guanyadora. Això explicaria que el Rec.0, el projecte nascut el 2009 per donar ales al barri de les antigues adoberies d'Igualada fent-lo protagonista d'una experiència de 'retail', segueixi mobilitzant públic en la seva tretzena edició.
És una cita recomanable per a diferents tipus de compradors; hi ha els habituals de punts de venda com Privalia, Mango o Desigual, els voraços de Sita Murt, Lupo, Levi's, Lacoste i Adidas i els fidels seguidors del treball dels creadors locals Josep Abril, Míriam Ponsa, Txell Miras, Costalamel, Kupuri i Catherine Parra. Aquí també s'hi poden descobrir marques més petites, com Martí-Toro, Colmillo de Morsa i Marta Huerta (els pantalons de la lleidatana triomfen). Però més enllà de perdre's pel barri per les compres –advertència: probablement us tocarà fer cues per entrar en algunes botigues i a l'hora de pagar–, hi ha l'al·licient per a romàntics dels oficis, els barris vells i els espais abandonats o en aparent inactivitat.
Inactivitat? El primer que rebat aquesta impressió és un toro mecànic que acumula làmines de pell de tons crus al carrer Varietats. Més endavant, a la Ronda del Rec, una porta oberta d'una adoberia deixa veure com roden les botes on es tenyeix la matèria (prové sobretot de Catalunya, i aquí es tinta al gust del client, alguns dels quals són marques de luxe). En uns altres baixos del carrer del Sol, la pell taronja s'amuntega de forma fotogènica. Per tot arreu hi ha aquesta olor d'activitat pelletera que se't fica pels narius i no t'abandona fins al cap d'unes hores de marxar d'Igualada.
En la ruta pel circuit verd del Rec, que us portarà a una quarantena de botigues, mireu més enllà de penja-robes i burres per topar amb els detalls de la vida industrial del barri. Tampoc prescindiu de mirar amunt; al carrer del Sol, resisteix dempeus la primera de les adoberies, la Sabater, una meravella modernista feta de totxo.
