Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Iker Jiménez: "vaig tenir malsons investigant un esquarterament"

Per
Ricard Martin
Publicitat

Fans de l’ocult, s'acaba d'inaugurar, al Teatre Coliseum (Gran Via, 595), Cuarto Milenio, la exposición: una espectacular mostra d’objectes, enigmes i personatges misteriosos que ha recopilat durant més d’una dècada Iker Jiménez, al capdavant del programa Cuatro Milenio. Bélmez, Los Visitantes, El enigma de las momias, En busca de los dioses o Área CSI són algunes de les deu zones temàtiques de l'espectacular exposició, visible només fins a l’1 d’octubre, unes minses dues setmanes. Parlem a tomba oberta, si em permeteu l'acudit, amb el més gran investigador i divulgador del fet paranormal a Espanya.

Quin és el propòsit d'aquesta exposició? Un diria que fer resum de tota una carrera, no?
Sobretot il·lusionar la gent. Que el públic recuperi l'ànima de nen curiós. Que les persones es deixin sorprendre per un lloc i un contingut únic.

Tindrà els mateixos continguts que l'exposició de Madrid?
No. Hi ha novetats molt interessants. Algunes figures de la Història del Misteri a Catalunya hi tindran el seu espai. Per exemple, l'Enriqueta Martí, la Vampira de Barcelona. Seran peces úniques que crec que fascinaran molts visitants.

Com està estructurada? Què en destaques?
Hi ha deu zones i és com un camí iniciàtic. Hi ha misteri, ciència, arqueologia, zoologia, recerca forense... És un viatge d'aprenentatge, de llum, de foscor i de transformació. Jo crec que es surt amb una sensació molt agradable. Cert és que al Teatre Coliseum hem aprofitat l'escenografia perquè l'anomenada "Zona Fosca" sigui més potent. De les que hem fet, és l'exposició que més juga amb la por. Però allò l'important és que és per a tots els públics i que la nostra idea és que cada adult i cada nen surti aprenent alguna cosa que abans desconeixia.

Com en el teu programa, a part de la vessant periodística hi ha un component molt fort d'espectacle. Una exposició en un teatre no és gens freqüent.
Jo més que espectacle parlaria d'una motivació artística. Un anhel d'anar al fons de l'ànima dels qui ens veuen o ens visiten. Cal emprar l'art televisiu, i els seus ressorts narratius, per aconseguir l'atenció, cada vegada més dispersa al segle XXI, de l'espectador. L'exposició és un exemple de la realitat d'aquest concepte artístic.

Et veus com un showman?
Jo només sóc un entusiasta. Algú que no ha perdut la capacitat de somiar.

Em dóna la sensació que Cuarto Milenio busca cada vegada més l'equilibri entre la divulgació de temes poc coneguts i el que es considera com a temes paranormals clàssics.
Bé, això és així des del principi. El clixé és senzill, sobretot entre els que no veuen el programa. Cuarto Milenio va fer la seva emissió número 1 fa una dècada, amb una part important dedicada a els visigots i a Toledo. Allò paranormal o sobrenatural és una part. Una de tantes. I no la més gran del programa. La ciència, l'antropologia, la investigació forense, l'arqueologia, la història i les seves biografies, la conspiració política o econòmica... A Cuarto Milenio hem parlat de tot. Sempre.

M'imagino que t'hauran tractat de friki alguna vegada. És una satisfacció, saber-se convertit en un clàssic de la graella televisiva?
Doncs personalment mai m'ho han dit. Ara, si la veritable arrel de freak ve de fenomen, d'alguna cosa a contracorrent, d'extraordinari i no convencional, crec que és un gran floreta. Encara que la gent no sàpiga què està dient amb el terme.

Cada vegada hi ha menys programes dedicats a investigar allò paranormal, a la televisió. A la tele pública ja no hi tenen cabuda. Per què?
Perquè el que s'ha fet de tant en tant està molt inclinat a això, al paranormal. I amb això sol no val. Cuarto Milenio és una extensió de la meva curiositat per tot. És la mirada sobre tota la realitat la que aporta el veritable misteri de comprendre que hi ha molt que ignorem. En això, Cuarto Milenio és diferent. Mai ha estat un programa sobre allò paranormal. Encara que alguns pretenguin que sí. Ha estat un programa sobre la sorpresa, sobre el desconegut, sobre allò que no s'explica.

Has estat alguna vegada un testimoni de fet inexplicable? Quina investigació t'ha donat més mal rotllo de la teva carrera?
Una a Tarragona. Amb una dona esquarterada i unes aparicions. En 2013. Mai ho vam explicar en el programa. Vaig tenir molts malsons. No vull ni recordar-ho. Em va donar una por atroç. Ho confesso.

Ets fan de la ficció de terror i misteri? Suposo que per dedicar-te a aquest tipus de periodisme sí. En aquest cas: quins són els teus referents?
A casa meva hi ha 23.000 llibres. De totes les arts i les ciències. El que m'agrada és aprendre. Una part, evident, toca aquests assumptes. La millor pel·lícula que he vist del gènere, sens dubte, és L'Exorcista. Pel que fa a literatura... Hi ha centenars d'exemples meravellosos. Però Edgar Alan Poe segueix tenint quelcom diferent.

T'han dificultat la feina alguna vegada, des d'instàncies governamentals? En quin cas?
Alguna vegada he sentit la preocupació. Amb l'evola, amb els materials de construcció insans, amb el fracking, que vam ser el primer programa a explicar-, amb el Coltan, que és mateix... Amb històries de la transició no aclarides com l'incendi del Corona de Aragón, en l'especial que vam fer sobre el 23-F, o quan vam denunciar el Secret Nuclear Espanyol i els terribles casos de la Fàbrica de Andújar, o la contaminació per urani a Madrid .... Aquests temes sempre són seguits amb molta atenció, ja m'entens.

Quin és el teu lloc de misteri favorit de Catalunya?
Un lloc per al misteri a Catalunya, que em va impressionar, que em va donar una sensació molt ombrívola –només estant allà em vaig sentir molt inquiet– és el l'abaixador de Torrebonica, prop de Terrassa, en ple bosc. Allà s'han suïcidat algunes persones que estaven convençudes seus contactes amb "l'altre món" i els extraterrestres. És un lloc impregnat d'alguna cosa difícil de definir.

Últimes notícies

    Publicitat