[title]
Hola, em dic María José Gómez i sóc una turista. Sí, ho confesso. I reincident. De fet, aquest estiu també marxaré fora de Barcelona a fer de turista en un lloc que espero que no sigui gaire turístic. O almenys això és el que he buscat mentre planejava les vacances. Perquè és el que busquem tots: llocs autèntics, fora del circuit turístic. Dir ara que un lloc és ple de turistes a Barcelona és sinònim de pesta: tant se val si al restaurant es menja de puta mare… està infectat pel virus del turisme: ja no té solució, l’hem d’abandonar a la seva sort. No hi tornarem. Com si la sola presència de persones que han vingut a passar uns dies a la nostra ciutat tragués valor a un local: o vist al revés, que un lloc ple de barcelonins tingués valor afegit. No és una mica estrany? Sobretot tenint en compte que quan anem a un restaurant difícilment creuarem una paraula amb el veí de la taula del costat.
Últimament, el turisme és el 'coco' de Barcelona. I jo començo a estar tan saturada de la ridiculització/demonització dels guiris, com carinyosament els anomenem, com de les molèsties que provoquen. Si parlem de pixums, sorolls i altres conductes pròpies de la mala educació, estic convençuda que el percentatge de visitants incívics és petit en relació al nombre total de turistes. Si els 7 milions de persones que ens visiten a l'any pixessin al carrer hauríem d'anar a treballar en barca.
Amb això no defenso que no hi hagi problemes vinculats al turisme, esclar que n'hi ha, que els hi preguntin als veïns de la Barceloneta i de Ciutat Vella, però crec que són uns quants cafres els que donen una mala imatge d'una immensa majoria de gent que només vol gaudir d'uns dies a una ciutat meravellosa. Si parlem dels problemes més profunds, els que realment canviaran definitivament Barcelona tal com la coneixem ara, com la hiperproliferació d'hotels i pisos turístics, no són pas culpa d'aquella persona que en un moment va comprar un bitllet i es va plantar a Barcelona, sinó de l'Ajuntament, que ha de regular totes aquestes qüestions i vigilar que la nostra ciutat no perdi la seva identitat i sigui un bon lloc per viure.
Recordem també que si posen una botiga de 'souvenirs' on abans hi havia una botiga centenària, no és responsabilitat del turista (ni tan sols del creuerista). I que si un barceloní o barcelonina decideix posar el seu habitatge com a pis turístic o al Airbnb tampoc no és culpa del guiri: és que arribar a finals de mes a Barcelona és refotudament difícil.
El problema no són els turistes, sinó el turisme massiu: no hauríem d'atacar les persones, sinó el model de negoci.
L'aversió cap als turistes s'està fent palesa des de les maneres més subtils fins a les pintades de 'Guiris go home' i 'Tourist, you're the terrorist'. Jo, la veritat, no deixo de pensar en això quan compro un bitllet d'avió per visitar altres contrades.
(La foto que il·lustra el post va ser presa al 2009. La pintada actualment ja no existeix)
