[title]
Mira Barcelona. Agafa’t un segon i mira Barcelona. Mira els carrers i les places, i les avingudes, i els edificis. I pregunta’t: per què hi ha una plaça aquí? Per què aquest carrer per a vianants? Per què aquesta esplanada sense bancs? Per què aquesta via amb vuit carrils per a cotxe?
Preguntem-nos-ho tots. Hem de deixar de pensar que les coses passen per casualitat. Que la nostra ciutat és el resultat de l’atzar capriciós, i que ha agafat la forma que té per combustió espontània. La veritat és que cada racó d’aquesta ciutat és el desenllaç d’una batalla. És la victòria d’uns i la derrota d’altres.
Un dels actors clau en aquestes batalles que han cisellat Barcelona ha estat el moviment veïnal. Partim de la base de que el “moviment veïnal” no és una cosa estanca i definida. No és únicament la FAVB (tossuda i incombustible), sinó que ho són també les assemblees de barri, moltes de les quals van sorgir a partir del 15M, ho són les plataformes que surten per una reivindicació concreta, ho són els col·lectius que ocupen espais morts per obrir-los al carrer.
És un teixit complex i heterogeni, però té una cosa en comú (una entre tantes): la feina que fan, la fa la gent del barri per la gent del barri. Aquí radica la seva força. Qui millor que els habitants de Sants per decidir què fer amb Can Batlló? Qui millor que els de la Barceloneta per saber les solucions al turisme desmesurat? Què dir al veïnat de Vallcarca quan ocupa els solars del barri per utilitzar-los comunitàriament? Pocs moviments socials són tan de base, tan literalment de base com el moviment veïnal. Pocs tenen tanta potencialitat per crear fronts comuns i teixir ponts entre la ciutadania. I pocs han estat tan tenaços a l’hora de reivindicar cada centímetre d’aquesta ciutat.
Agafa’t un segon i mira Barcelona. Imagina-te-la amb una ronda litoral no soterrada. Imagina-te-la amb menys escoles. Imagina-te-la amb totes les cases barates convertides en runa. Imagina’t encara més solars, tots buits, amb cartells d’immobiliàries desgastats pel temps.
Potser el que t’imaginis no serà tan diferent del que existeix. Les derrotes han estat moltes. Però aquestes diferències entre el que hauria pogut estar i el que ha estat fan la ciutat una mica més amable. Converteixen Barcelona en una ciutat feta per i pels seus ciutadans. I són diferencies perceptibles. Les derrotes han estat moltes, però encara queden molts racons per reconquerir. I no ens enganyem: els moviments veïnals sempre han estat lluita de carrer. I sempre han guanyat des del carrer. Mai des de les cadires.
Mira Barcelona.
