[title]
Crònica d'una transhumància
Els més vells del ramat de la cinefília local sempre recorden, amb nostàlgia orgullosa, les projeccions de la Filmoteca Nacional al cine ABC (entre 1963 i 1967). Després, al carrer Mercaders (a partir de 1972). I al cine Padró, des del 1979. Servidor es va sumar a la comunitat (encara amb pantalons curts i amb un acne que feia feredat) a partir de l'any 1981, quan va néixer la Filmoteca de Catalunya i es va instal·lar a la Travessera de Gràcia. Vaig seguir essent fidel a la seva programació quan va anar a parar a l'antic Aquitania. I vaig celebrar que, des del febrer del 2012, tingués un edifici que fa patxoca, amb dues sales i un reguitzell d'equipaments, al Raval, a la plaça Salvador Seguí.
Previsions, frustracions
Cada mes, quan arriba la nova programació de la Filmo, sóc un dels il·lusos que s'emociona i comença a marcar-la com un boig amb un retolador vermell: "Aquesta, falti; la de més enllà la repetiré, perquè fa l'hòstia d'anys que la vaig veure; què collons és aquesta fricada!; coi, que la pel·li muda l'acompanyarà al piano el mestre Joan Pineda; si tinc temps, m'hi atanso". Però és inútil: la vida moderna i els compromisos professionals sabotegen els idíl·lics plans d'oci. Seria tan maco ser lliure per anar a les sales del Raval quan em rotés... i passar-hi la tarda assegut a la butaca vermella dedicada a Joan Brossa!
Perdre's per les exposicions
Les exposicions són un altre tema: una excusa més per abandonar família, amics i amants durant unes hores, i mandrejar, sense objectiu ni presses, entre fotos, quadres, documents i d'altres andròmines. Concretament, l'expo d'Óscar Fernández Orengo, sobre realitzadors, la vaig repassar, de punta a punta, tres cops, en dies diferents.
Moltes felicitats!
Fa uns mesos, vaig presentar-hi, amb Francesc Bellmunt, Juanjo Puigcorbé i Alicia Orozco, 'L'orgia', quasi 40 anys després de la seva 'escandalosa' estrena a l'Espanya post Franco i uns quants anys menys del dia que la vaig descobrir al cine Spring de Sarrià. La sessió va ser un èxit. Veure una sala tan plena és una de les més grans alegries que hom pot rebre en vida. Per molts anys, Filmo!
